Opinió

De set en set

La ràdio i la crisi dels 40

La crisi dels 40 porta a mirar enrere i fer balanç, en un moment vital en què encara ets a temps de fer canvis pensant en la segona meitat de la vida que tens al davant. Aquesta setmana Catalunya Ràdio ha fet balanç de quaranta anys de trajectòria i, pel que hem vist i sentit, s’ha agradat; la celebració ha estat un emotiu retrobament i, sobretot, una gran festa d’orgull i reivindicació. No n’hi ha per a menys: la ràdio nacional va néixer del no res i ràpidament va passar la mà per la cara a les ràdios en castellà fortament arrelades a Catalunya, ha format els millors professionals del país, ha estat on havia d’estar en els moments més importants de la democràcia, ha entretingut i informat diverses generacions d’oients, ha normalitzat la llengua catalana en terrenys en què no ho estava. En definitiva, ha fet honor durant quaranta anys al servei públic per al qual va ser creada.

Però als quaranta anys també és l’hora de mirar endavant i reconvertir la nostàlgia en impuls, un impuls que en la ràdio s’ha de traduir a reconnectar amb l’audiència jove. Els estudis d’audiència demostren que es fa bona feina: segons el primer EGM del 2023 Catalunya Ràdio és, actualment, la ràdio líder en pòdcasts. Això vol dir que els oients de transistor d’El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico van tenir fills que van escoltar el Pasta gansa amb el walkman, i ara tenen nets que escolten El Búnquer, l’XL o Crims al mòbil. El futur de la ràdio passa pel consum digital i reconforta veure que la nostra ràdio nacional està fent els deures. Per molts anys (i pòdcasts) més!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.