Repetim a la Dipu?

Descomptades de les càbales polítiques les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida, el que pot condicionar fort els discursos per la campanya del 23-J és la forma i les maneres amb què es constitueixi el ple de la Diputació de Barcelona. Hi haurà repetició? I si hi ha repetició, què és el que hi veurem repetir? Hi veurem repetir l’actual pacte entre el PSC i Junts? O hi veurem repetir l’acord a l’Ajuntament de Barcelona del PSC, ECP i PP? Per més que Trias trobi Marín molt de fiar, si Junts reedita el pacte fa un flac favor a la seva candidata al Congrés, Míriam Nogueras, que va de dura i valenta. “Si tenim la clau, serem implacables i tot canviarà.” Potser sí, però no és un bon punt d’arrencada i se l’haurà de menjar durant tota la campanya. On són les coses, Junts ha de provar l’acord amb ERC i Tots per Terrassa. Si per aquí no troben camí, han de deixar perdre les feines i els càrrecs que els dona la Diputació de Barcelona. Que per què? Perquè a la vida poques vegades es pot ser a missa i repicant, però en unes eleccions és impossible. L’únic camí decent i pràctic en aquest moment és aquest, bo i que no garanteix res. Si el PSC i els comuns veuen perdre les múltiples menjadores que genera la Diputació de Barna (mil milions de pressupost anual), podrien provar de repetir l’operació Barcelona. Si s’ha fet gràcies a Manuel Valls i gràcies a Daniel Sirera, algú dubtarà de fer-la gràcies a un triomfador nat com Xavier García Albiol?