La ‘nena maca’ fa 150 anys

La primera nena maca ja té 150 anys o els hauria de tenir en la nostra memòria perquè va patir d’infanticidi i no en va viure ni dos (de l’11/2/1873 al 29/12/1874); la seva germana n’allargaria vuit (del 14/4/1931 a l’1/4/1939, els tres últims combatuda per les tropes de Franco). Parlem de les repúbliques i especialment de la primera, tan semblant a la Marianne, francesa, amb la gorra frígia; la proclama de llibertat, igualtat i fraternitat; el gall, el feix de blat, la falç, el pagès, l’arada, els pals de la llum, les fàbriques, els vaixells, els llibres, la bola del món, conquerint drets amb la balança de la llei equilibrada. La Primera República i els seus quatre presidents –dos catalans: Figueras i Pi i Margall, i dos andalusos: Salmerón i Castelar– és segurament la més maltractada per la història que escriuen els guanyadors i restauradors de règims dictatorials i monarquies impresentables. Identificada amb el caos, autors com ara Jorge Vilches encara insisteixen en el desordre públic i en el qüestionament de la unitat nacional, fent ús d’una dialèctica tendenciosa que projecta en el passat els (seus) fantasmes d’ara i sempre. Més clarificador és el llibre de la investigadora Florencia Peyrou La Primera República. Auge i destrucció d’una experiència democràtica per la contextualització de tot el que representà el Sexenni Revolucionari (del destronament d’Isabel II el 1868 fins al cop de Pavía el 1874); per les guerres que hagué d’afrontar: carlista, de Cuba, dels terratinents, de l’Església; per l’escanyament econòmic, i perquè malgrat tot va intentar implantar mesures avançades com ara l’abolició de l’esclavatge, el sufragi universal (masculí), la prohibició del treball infantil, la reforma agrària, l’estat federal… La nena maca mereix un record i una reivindicació.