No t’obris, Collboni

Sentir Jaume Collboni dir que està “obert a tota mena d’acords amb Junts per a un govern sòlid” a l’Ajuntament de Barcelona et posa entre la pell de gallina dels ciutadans normals i la gallina de pell dels ciutadans amb dots extraordinaris. En el vídeo de l’entrevista a BTV (on dimecres va fer tan genial declaració) no s’acredita amb claredat si mentre deia tal astracanada se li posava pell de gallina o el que se li posava era gallina de pell. És un tipus normal o un tipus extraordinari, l’alcalde Collboni? En qualsevol cas, el cert és que s’ha de tenir un fetge extraordinari per ara sortir a oferir tractes a Junts per a un govern sòlid. Definitivament, com més anem menys preparat em trobo i menys situat em reconec per estar a l’altura dels professionals de la representació pública. Aconsegueixo l’alcaldia gràcies al suport compartit d’àngels i de dimonis amb l’únic objectiu de desplaçar el pastor en cap de la llista més votada. I ara que el tinc a la cuneta, me’ls obro a “tota mena de pactes per a un govern sòlid”. Com dimitir de l’alcaldia que els he pispat i facilitar-los l’accés a ells? Això sí que seria obrir-se de veritat! Collboni s’obre que fa pena. Com s’obren les cireres per l’aigua de maig, o com s’obren les figues per l’aigua de setembre. Dit amb propietat, no és ben bé que s’obrin. És que s’esbardellen, bo i que la pluja més aviat les acaroni que no pas les violenti. No t’obris, Collboni, ni hi posis tant de fetge ni tanta barra.