Opinió

De set en set

El bombar com a teràpia

Ara que això ja va de vacances, és tan llaminer omplir-se del verb de moda d’aquest estiu, bombar, per fer-lo servir d’espantadimonis, de catalitzador de teràpies personals, botó de reset mental, tallant de cordons umbilicals, punt i a part de tantes coses.

Faltarien línies en una columna com aquesta per deixar constància de la relació de personatges que, arribats al moment de fer el salt des del trampolí de les vacances, mereixen ser engegats a dida. El concurs de mèrits ve de lluny, en tots els àmbits, i cada un de nosaltres té les seves bases pròpies i el seu catàleg d’odiats vencedors. Al cap d’un any, els greuges acumulats en el dia a dia omplen carpetes i subcarpetes, i les ganes d’esbravar-se, passant comptes, a vegades són irrefrenables, per això el que us bombin a tots a vegades sorgeix com una força alliberadora.

Atenció, però, com es conjugui la bomba, no cal envalentir-se més del necessari, que tot té el seu final però després té el seu reinici. Cal no oblidar que qui va enviar a bombar tot un consistori de regidors, encara no fa un mes, té el comodí de la jubilació damunt la tauleta de nit, i a ell no l’esperarà al retorn de les vacances el cap mirant-lo per damunt l’espatlla i amb una inquietant pregunta a fer: què diu que diuen que havies dit?

En tot cas, que bombar durant les vacances serveixi per posar el comptador a zero i començar el nou curs amb la ment neta, com si els racons profunds del cervell es poguessin portar al safareig, sotmetre’ls a fons a una sessió de sabó, raspall i aigua freda, i després estendre’ls al sol regenerador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.