No cal tanta crida al vot!

No soc dels que criden a l’abstenció per la traïció de l’independentisme institucional a l’independentisme civil. Ni dels que esgarrapen i posen el crit al cel perquè l’abstenció aplani el camí dels unionistes en la política institucional. Malgrat que acabaré votant (encara que ho faci per palletes i amb el nas tapat), cada dia entenc més els abstencionistes i tinc més ganes que s’acabi aquest debat, perquè torna a ser un altre episodi caïnita. Se’ls cridi o no a l’abstenció, hi ha molt bona gent independentista que es planteja no anar a votar, com no va anar a votar a les municipals. Dubto molt que sigui oportú de cridar-los, renyar-los i amenaçar-los com se’ls crida, se’ls renya i se’ls amenaça. Ara no cal tanta crida al vot! La feina s’havia d’haver fet abans! Els que es plantegen l’abstenció tenen moltes raons per fer-ho. És prou evident, com diria l’àvia Neus, que és pels seus pecats que l’independentisme institucional porta els genolls pelats. En lloc de tanta crida a la participació seria molt més polit, net, pràctic i eficient que estiguessin mostrant un propòsit d’esmena real. En els pactes de govern dels ajuntaments i les institucions supramunicipals s’han perdut massa oportunitats de refer ponts entre independentistes. Els acords dels uns i dels altres, aquí i allà, amb el PSC, no treuen ningú de l’abstenció, per molt que crideu a la participació. Ja cal que no us equivoqueu amb la Diputació de Barcelona! És una autentica ballesta!