Còpies originals

Si visquéssim en el món de Yupi, avui totes les obres d’art estarien en el seu lloc d’origen. Seria una felicitat completa poder anar a la Vall de Boí i veure les esglésies romàniques tal com les veien els nostres avantpassats de fa 900 anys, és a dir, decorades amb frescos a tot color que riu-te’n de l’art pop. Seria tant orgàsmic com entrar al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i trobar-nos amb el panteó gòtic dels comtes d’Urgell, format per quatre tombes igualment pintades amb colors llampants. Però la història no transcorre al planeta dels Teletubbies, sinó en una terra fèrtil de guerres, espolis i injustícies. I en tot cas ja és una sort que aquests dos conjunts patrimonials s’hagin salvat. El de la Vall de Boí va arribar al MNAC en el temps de descompte de les vendes a l’estranger del llegat medieval català. El de les Avellanes en va marxar una mica abans per acabar al museu Metropolitan de Nova York. Del primer, fa just deu anys se’n va fer una rèplica digital in situ, a Sant Climent de Taüll, que és una absoluta meravella. I, del segon, se n’acaba d’instal·lar un sepulcre, físic, però també elaborat amb cuina tecnològica per ser el màxim fidel possible a l’autèntic. És clar que no hi ha res com l’original, però hi ha còpies que tenen un plus. Són símbols.