Grans esperances

Aquesta és la traducció de la cèlebre novel·la de Dickens Great Expectations. La novel·la és la crònica de les aspiracions d’un aprenent de ferrer que, gràcies a diversos atzars, aconsegueix deixar la vida miserable del poble, convertir-se en un gentleman i freqüentar l’alta societat londinenca. Al final, l’home es veu obligat a revisar el sentit i les conseqüències de les “grans esperances” dels seus anys de joventut. Tinc la impressió que molts dels que van participar en la gran mobilització de la política catalana de l’última dècada han entrat, definitivament, en fase d’avaluació de les expectatives que els hi van crear, o que es van voler creure, quan eren més joves que avui. La feina dels polítics és la de gestionar les expectatives que ells mateixos han creat. Quan renuncien a fer pedagogia (és a dir, a enunciar les dificultats) i s’enlluernen amb exaltacions emocionals que els donen saques de vots, cauen en la via irresponsable del populisme i la societat en pateix les conseqüències. La crisi de la tradició democràtica liberal abona el camp per a les solucions màgiques. En el terreny europeu, la història del Brexit quedarà com un cas d’estudi d’aquests jocs d’expectatives sense fonament. Hi ha un cert ambient a les societats d’avui que sembla retornar-nos als anys trenta del segle passat, una època marcada per l’aparició d’aventurers i fanàtics que volien passar per idealistes i visionaris. Cal malfiar-se dels qui prometen la lluna en un cove i posen mel a les orelles dels electors. Els líders que durant la dècada dels trenta van exaltar les masses amb somnis de paradisos terrenals són al contenidor de la història. En canvi, encara sentim respecte per un tal Winston Churchill que, el 1940, va fer als seus compatriotes la promesa electoral menys populista de la història: “Només us puc prometre sang, suor, llàgrimes i treball dur.” Les grans esperances volen molta pedra picada. Churchill va gosar compartir aquesta realitat amb els electors i va aconseguir mobilitzar-los com ningú. No sé si avui se’n sortiria.