Els paradisos de la cultura catalana

Com diu la promoció de L’estiu passat, “els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot”. Aquest és el fil argumental que permet al mataroní Joan Safont Plumed (1984) fer un viatge pels Països Catalans per descobrir el lloc on estiuejaven quaranta-quatre personatges clau de la cultura catalana i també la nissaga dels Rubió que abasta tres generacions. Aquest llibre que ha publicat Comanegra a la seva col·lecció Espores, va néixer d’una petició de l’editor garrotxí Joan Sala a l’autor després que aquest, fa dos anys, publiqués Postals d’Estiueig al digital El Nacional. Bona vista, la de l’editor, perquè aquest llibre és magnífic: per conèixer la història dels grans noms de la cultura, el perquè el lloc on estiuejaven els ha marcat fins i tot en la seva obra; perquè pot servir, sense ser-ho, de guia de viatges; i perquè al mateix temps és un llibre molt entretingut i molt ben escrit.

En Joan Safont, a qui vaig conèixer gràcies a l’amic comú Manuel Cuyàs, utilitza en el llibre la mateixa estructura que va fer servir als seus articles. I això que alguns van ser publicats i d’altres no. Sempre hi ha un joc i aquest que ens proposa Joan Safont és nutritiu. I és que en Joan, periodista, escriptor, llicenciat en dret, màster en periodisme i reporterisme avançat i doctor per la UdG, porta uns anys d’activitat frenètica. Aquest llibre està funcionant molt bé, com ho va fer també Des dels turons a l’altra banda del riu, el llibre de Jordi Pujol del qual ell es va encarregar de l’edició ampliada. I mentrestant publica cròniques culturals magnífiques a Vilaweb.

L’estiu passat ens porta per tots els Països Catalans, pels llocs on novel·listes, músics, dramaturgs, arquitectes, pintors i poetes passaven les seves vacances. Des d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va transformar en Sinera, a Prats de Molló, on Jacint Verdaguer volia pujar al Canigó molt abans de posar-se a escriure. De l’aprenentatge que J.V. Foix va fer dels pescadors del cap de Creus a l’Eivissa d’Irene Polo. De Xàbia, on Joaquim Sorolla va captar aquella llum, al Begur del poeta Vinyoli i la bailaora Carmen Amaya. I tot això passant per la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, on estiuejava Narcís Oller, i Andorra, lloc de refugi del poeta del poble, Miquel Martí Pol. Així, Safont ens passeja per Cadaqués, el Palamós de l’arquitecte Sert, en el mas que després va enamorar Alberto Puig Palau, el tio Alberto de Serrat, a Cornellà de Llobregat, de la nissaga Rubió, on Joaquim Rubió i Ors va inspirar-se per publicar sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat. Fins a arribar al paisatge idíl·lic per a Pablo Ruiz Picasso, a Horta de Sant Joan, o a Cerdanyola del Vallès, on s’escapava l’escalenca Caterina Albert. País Valencià, Balears, Principat, la Catalunya Nord i Andorra són presents en un llibre que s’està venent molt bé.

Joan Safont té feina. Ja fa temps que treballa en la biografia de Josep Pallach, el pedagog figuerenc, el socialista fundador del PSC Reagrupament, l’home que podia haver estat el més important del socialisme si no se l’hagués emportat un maleït infart el gener del 1977, mesos abans de les primeres eleccions democràtiques. L’esperem amb candeletes.