De reüll
Terra nostra
“Hi havia una porrassa que congriava un albó, tan alt com el Puig Major i gruixat no ho era massa, i tenia una rabassa com el castell d’Alaró.” Així comença la cançó de Biel Majoral Que té aquesta terra nostra, que explica el desembarcament de castellans a Mallorca amb l’objectiu d’ocupar i reconvertir l’illa després de la Guerra Civil. Mestres, professors, polítics i senadors que acabaven empenyent la classe benestant a combregar amb unes idees foranes. Són els que Majoral anomena “traïdors”. I així, amb aquest pla tan vell i senzill d’ocupar lentament, de generació en generació, esdevé la fórmula de la victòria. Per això, tenim pressa: per desfer-nos del llastre, dels lligams, de les falses lleialtats... Tenim pressa per recuperar aquesta terra nostra. Quan un regidor qualsevol de Cultura elimina determinades lectures dels prestatges de la biblioteca municipal per no alimentar el separatisme, alimenta el separatisme. Quan menysté la llengua pròpia dels Països Catalans, alimenta el separatisme. Quan ve d’on vulgui per “fer estelles” de la nostra porrassa, alimenta el separatisme. Però “sempre hi ha un glosador que cantar li ve de vena, que als joves els ensenya l’antiga i bella cançó... I això ja ve d’enrere, només hi ha una senyera dels Països Catalans”.