mirades
Jordi Grau
‘Josephus’, un reporter de carrer
En Josep Maria Bartomeu va ser una persona molt coneguda a les comarques gironines, especialment a la Costa Brava i a Platja d’Aro. En Josephus, com signava alguna de les seves cròniques inicialment, va ser un col·laborador de molts mitjans de comunicació però, tot i que va publicar alguna cosa a El Correo Catalán, la seva vida periodística va estar lligada sempre a Los Sitios, primer, i després al Diari de Girona. Ahir es va saber que Josep Maria Bartomeu havia mort als 78 anys.
L’Alfons Petit en la seva necrològica el qualificava de periodista d’un altre temps. I l’encertava de ple, perquè la figura de gent com en Josephus ara té un difícil encaix a les redaccions. Ell tenia la seva vida laboral resolta, perquè era funcionari de l’Estat. Però les seves grans passions van ser sempre escriure als diaris i la nit. I de fet va saber lligar aquestes dues coses perquè, al marge de la seva feina, va escriure molt al diari de temes de la nit. Va entrar a Los Sitios a començaments dels anys setanta amb el boom del turisme i de la Costa Brava. Era un reporter, dels que anaven pel carrer, miraven i explicaven el que veien o el que els explicaven les persones que coneixien. En aquell moment era la persona indicada per fer reportatges estiuencs o nocturns. Servia per a això, per anar a cobrir qualsevol cosa i fer-ne les ratlles que li atorgaven. Festes a discoteques, actuacions de cantants, festes majors, concursos de miss, cues a la carretera..., el que fes falta. Després arribava al diari i la seva gran passió era explicar allò que li havien explicat. I es posava davant de la màquina d’escriure, però abans havia repetit la seva història a qualsevol que se li havia apropat o que havia trobat anant d’un lloc a l’altre. Després, quan la informació estiuenca dels anys setanta i vuitanta va anar de baixa, va fer de corresponsal i cobria qualsevol tipus de notícia de comarques. A vegades la fotia al pal, ho sé de primera mà, com quan va aixecar polseguera a Llagostera, on va viure molts anys després de casar-se amb la Joyce, parlant que al Casino s’hi emetia una pel·lícula porno, quan en realitat es programava La comedia sexual de una noche de verano, de Woody Allen.
En Josephus va tenir una gran vida nocturna. Col·laborador de Joan Baró, un dels empresaris de la nit, va ser relacions públiques de discoteques mítiques com ara Máquina, de Montjuïc; Chaplin’s, al Pont Major; Bounty, a S’Agaró, o el Long John de la Bisbal. Era un gran relacions públiques perquè coneixia tothom. També va passar pel Maddox de Platja d’Aro. I va presentar infinitat de festes, concursos i el que fes falta. Va ser ell qui em va fer debutar punxant en una discoteca, el Long John. S’havia quedat sense discjòquei i em va trucar hores abans. Allà vaig debutar, em va pagar molt bé i vam acabar sopant i rient a Cal Podrit.
Era d’una altra època. Darrerament la salut no l’havia respectat i se’l veia força atrotinat. Però fins que el vaig veure pel carrer, sempre tenia una rialla a la cara i un comentari a la boca. Va formar part d’una època que no tornarà i va tenir els seus moments de glòria a les nits discotequeres i signant notícies de tot allò que fes falta. Descansa en pau, Josephus!