Dosis ínfimes d’arsènic

Recor­den allò de “reina un fresco gene­ral pro­ce­dente de Galícia?” Si en fa, d’anys, d’aquest famós parte supo­sa­da­ment publi­cat a una de les por­ta­des cen­su­ra­des de La Cor­dor­niz! Se non è vero è ben tro­bato, perquè l’auto­a­no­me­nada revista d’humor gràfic més audaç pel lec­tor més intel·ligent i de llarga tra­jectòria –de 1941a 1978– no sem­pre era autora de les audàcies periodísti­ques que li atribuïen, però en aquest cas el fresco gene­ral, s’entén el dic­ta­dor Franco, nasqués del magí que nasqués, es va fer viral per con­ju­rar temps de misèries i cen­su­res. Ens hau­rem de tor­nar a expres­sar en aquests ter­mes? Hau­rem de seguir el con­sell del refe­rit ener­gu­men i no posar-nos en política per viure molts anys? Espe­rem que no, però el risc hi és, els seus suc­ces­sors són de morro fort i llu­ei­xen enre­vei­xi­nats allà on gover­nen, a Bor­ri­ana, per exem­ple, reti­rant de la bibli­o­teca muni­ci­pal revis­tes com Cavall Fort, El Temps i Ender­rock i can­cel·lant obres de tea­tre a Jaén i… Avui refle­xi­o­nem a consciència per damunt la per­versió d’una cam­pa­nya que alguns han tenyit de men­ti­des i cinisme sense escrúpols, de nega­ci­o­nis­mes i dis­cur­sos d’odi i del calum­nia que alguna cosa queda. En el seu lli­bre La llen­gua del Ter­cer Reich el filòleg ale­many Víctor Klem­pe­rer adver­tia que les parau­les poden actuar com a dosis ínfi­mes d’arsènic, que te les vas empas­sant sense ado­nar-te’n i sem­bla que no facin cap mal fins que al cap d’un temps es pro­du­eix l’efecte tòxic i ja no hi ha res a fer. Afe­gim-hi que el llen­guatge tota­li­tari mena a un poder tota­li­tari encara que es con­que­reixi a les urnes. Un poder que esti­mula la guerra de pobres con­tra pobres men­tre omple les but­xa­ques dels que més tenen, vet aquí la barbàrie que pre­te­nen.