Festa major

Ser un partit d’un milió de vots. Aquest és l’objectiu a mitjà termini que el secretari general de Junts, Jordi Turull, té entre cella i cella. Per això, tot el que fa aquest partit és en clau catalana, també les darreres eleccions generals. I amb aquesta mentalitat és com gestionarà el seu resultat electoral. La resolució de la presidència espanyola, si depèn de Junts, anirà per llarg. Hi ha temps fins al desembre, a catorze mesos de les catalanes –si no s’avancen– i a sis de les europees. La campanya ha començat; els dirigents que han sortit a parlar han dit alguna cosa així com “Junts només es deu als seus votants”. La pregunta clau és qui són aquests votants? Els darrers 400.000 o els 600.000 que falten per a l’objectiu? Veure com l’independentisme ha anat perdent suports tant en les municipals com en les espanyoles convida a fer aquesta reflexió: què els demana realment la gent? No és una resposta senzilla, tenen temps per davant i tots els focus a sobre. Intentaran desestabilitzar-los i aguantar la pressió que es generarà també serà un repte per a un partit jove. De fet, la justícia espanyola ja ha començat; just l’endemà de les eleccions –no s’ha esperat ni un dia– per dir de nou a por ellos. A banda de Junts, i a un altre nivell, aquestes eleccions ens han portat altres protagonistes, alguns dels quals també tenen reptes: Gabriel Rufián, per què no dimiteix? La CUP, O bella ciao; i la campanya dels abstencionistes, quina llauna! Com es deuen sentir votants i afiliats d’un partit independentista quan a TV3 especulen sobre possibles pactes i qui pot condicionar la governabilitat d’Espanya i posen ERC d’ofici al bloc de Sumar i el PSOE? Quin mal el “a cambio de nada”. Renunciar a l’agenda nacional, tard o d’hora, es paga. O vas a aturar Vox a Espanya o defenses Catalunya, tot alhora és complicat. I quatre anys una cosa i per campanya l’altra, pitjor. Ve un any intens, Festa major. Gaudim-ne, que pot ser un inici per a tots.