De reüll
Art urbà i sagrat
No recordava l’última vegada que vaig entrar a la basílica de Santa Maria del Pi. Vaig estar a punt l’any passat quan el monument es va llevar un dia, trist, ple de grafits a la façana fets per estúpids que no saben el mal que les seves accions causen en el patrimoni històric, més irreversibles del que ens podem pensar. Llavors no hi vaig entrar, però aquesta setmana sí que ho he fet motivada per la instal·lació d’un mural d’enormes dimensions (catorze metres de llargada per deu d’amplada) a l’altar del temple de la plaça de Sant Josep Oriol. És una obra de l’artista urbà Octavi Arrizabalaga Aryz de títol Criança que mostra una dona protegint el seu fill. No necessito saber més detalls del significat d’aquesta peça, si és que no en té molts, per concloure que és corprenedora. I que més ho és la complicitat que hi ha hagut entre la parròquia i l’entitat que defensa les bones pràctiques de l’art del carrer, B-Murals, per tirar endavant el projecte, efímer (fins Nadal) però que el seu record durarà. He sentit no sé a on que hi ha no sé qui que desaprova aquesta intervenció contemporània en un lloc sagrat. Suposo que deuen ser els mateixos que exigeixen a l’Església que canviï i que s’adapti als nous temps. Gent, almenys siguem coherents.