Economia: tot obert

Fa pocs dies la Reserva Federal dels EUA va apujar al 5,5% els tipus d’interès amb la voluntat de continuar refredant l’economia i provocar la baixada de la inflació. Amb la inflació descontrolada, els preus s’incrementen i la incertesa s’apodera de l’economia. La recepta més utilitzada és la pujada de tipus perquè provoca que particulars i empreses s’ho pensin a l’hora de fer una inversió i això va refredant l’economia. El perill és que la pujada persistent del tipus d’interès provoqui un fre massa gran i que el refredament esperat provoqui recessió econòmica. Pel que fa al Banc Central Europeu dijous també va prendre la decisió d’apujar el tipus d’interès al 4,25%, la novena pujada en un any. El missatge de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, ha estat clar, dient que al setembre no abaixarà el tipus d’interès, però que deixa en suspens si els mantindrà com ara o si els continuarà apujant, depenent de la situació de l’economia de la zona euro. Així, tant els EUA com la UE, dues de les economies grans que representen prop del 40% de l’economia mundial, estan a favor d’una política similar, basada en el control de la inflació. Aquestes decisions recents i les polítiques del darrer any, fons Next Generation EU inclosos, s’emmarquen en la normalitat que s’esperava i per tant generen estabilitat, la qual es manifesta en una certa recuperació de l’economia, que a Catalunya es fa evident, amb un atur del 8,4%, la millor dada en 15 anys, amb un increment d’ocupació entre abril i juny de 132.700 i amb un rècord d’ocupació general de 3.654.000 llocs de treball. I pel que fa a l’Estat, l’atur s’ha situat a l’11,6%, l’increment d’ocupació durant el segon trimestre ha estat de 603.900 llocs de treball, superant per primera vegada la xifra de 21 milions d’ocupats. A aquestes dades hi ha ajudat el sector serveis, atès que molts llocs de treball estan vinculats al turisme. Les perspectives són bones si fem cas al Fons Monetari Internacional (FMI), que ha incrementat la previsió de creixement del 2023 per a l’Estat espanyol, de l’1,5% al 2,5% i continua mantenint l’increment per al 2024 en l’1,5%. Per contra, en altres estats de la UE no passa el mateix, especialment a Alemanya, en què l’FMI preveu un creixement negatiu del 0,3% per al 2023 i una recuperació de l’1,3% per al 2024, i d’això se’n ressent tota la UE. Altra cosa, però, és la qualitat, la productivitat, els salaris i la distribució sectorial de l’economia, aspectes en què Alemanya i altres economies centreeuropees superen les del sud. Per altra part, a la Xina, que parteix del fre motivat per la covid, l’FMI li augura un creixement del 5,2% el 2023 i del 4,5% el 2024, i és important que la Xina sigui motor econòmic perquè es calcula que per cada punt de creixement xinès que es perdés, afectaria en tres dècimes l’economia mundial. Per altra banda, esperem que la geopolítica ajudi a l’estabilitat, però perquè això passés caldria trobar una solució a la guerra d’Ucraïna i als conflictes enquistats del planeta, fets que serien balsàmics per a l’economia.