Què farien si fossin Junts?

Què farien vostès si fossin Junts? Rebentarien la governabilitat d’Espanya i l’abocarien a una nova repetició electoral? O aprofitarien el privilegi de tenir la paella pel mànec per aconseguir beneficis de partit i de país? Si assumim que el dret a l’autodeterminació no se’ns atorgarà i que l’amnistia –llegeixi’s possible tornada de Puigdemont– és quasi igual d’improbable, què decidirien? S’apropiarien de la dita espanyola que parla de pájaro en mano o portarien fins a l’extrem l’estratègia de la confrontació? Mantindrien la posició que els ha permès resistir davant el daltabaix independentista, amb el perill que suposa una repetició electoral i que es desboqui el vot de la dreta? Creuen que a Espanya no se’ns hi ha perdut res? O ara és el moment de fer política en majúscules i millorar el dia a dia dels nostres ciutadans? És una pèrdua de temps insistir en el dret a l’autodeterminació quan l’independentisme viu les hores més baixes des de l’inici del procés? O aquesta és una oportunitat única per aglutinar de nou els partits i ser més forts?

Un millor finançament pot suplir durant uns anys l’anhel del referèndum? I el traspàs de rodalies? I la fi de la repressió judicial i policial? I la protecció de la llengua i la cultura catalanes? Ho compensa? Es compliria? O què demanarien? Una combinació de tot plegat? O només amb una d’aquestes condicions ens podem donar per satisfets? La tornada de Puigdemont hauria de ser una condició sine qua non de l’acord? Realment es pot aconseguir? Es pot exigir? O només hem de parlar en termes de país? Si en el seu moment la llibertat dels presos polítics va entrar en la negociació política, el cas Puigdemont també s’hi pot introduir? O és diferent? I tot això com es negocia? Ho fa només Junts? O fent dupla amb ERC? I si el PSOE es tanca en banda? Cal donar un xec en blanc? Cedir per quatre rals? És millor això que arriscar-nos a tenir un govern del PP amb l’extrema dreta? I la pregunta més interessant: què hi respon, a tot això, Carles Puigdemont?