No és res

Diuen que la realitat sempre supera la ficció. Jo no sé si sempre és així, però que passa, sí que ho sé. La realitat, sovint, és tan enrevessada com els millors arguments de pel·lícula. No és una casualitat que algunes històries increïbles que ens han fet gaudir davant de la pantalla o del llibre estiguin basades en fets reals. La línia entre la realitat i la ficció sempre és molt fina perquè, quina diferència hi ha entre la ficció i la realitat d’algú altre que no sigui jo mateix? Aquí és on comença l’etern debat sobre la veritat de les coses.

De la mateixa manera que Orson Welles posa el debat sobre la taula amb la retransmissió de La guerra del mons a la ràdio l’amy 1938, ara TV3 ho fa amb El teorema del mico. El debat és un clàssic, però un clàssic que ens atrapa.

Quin percentatge de veritat hi ha en cada una de les notícies que sentim cada dia a la ràdio, que llegim al diari o veiem a la televisió? Quin és el percentatge de veritat de cada una de les coses que nosaltres mateixos expliquem a la gent del nostre entorn. Sempre he defensat l’honradesa del periodista i crec que val més trobar professionals en qui poder confiar que no mitjans objectius. A hores d’ara crec que podem afirmar que l’objectivitat no és res.