Prendre la fresca
Abans, als pobles hi havia el costum de sortir al carrer a prendre la fresca les nits caloroses d’estiu. La gent treia una cadira baixa, generalment de balca, i es posava davant del portal de casa seva o el del veí i s’organitzava un grup de tertulians que la feien petar mentre la quitxalla amb gran cridòria jugava a cuit i amagar, a passar per sota les cames dels grans, a parar-la. Aquestes trobades veïnals on es parlava de temes quotidians ens les descriu molt bé Lola Casas en un del seus poemes: “I la gent, / com cargols / porucs, / treu el cap / i s’asseu / als portals / de les cases / sobre / les seves closques / en forma / de cadira.” Era un bon moment per prendre l’aire i passar l’estona mentre es descansava, abans d’anar a dormir, del tragí del dia. Quan venia la son, o quan les campanes repicaven l’hora, tocava retirar-se i fins l’endemà, que es tornaria a repetir el mateix ritual durant les vesprades xafogoses de juliol i agost. Aquest costum vespertí tan mediterrani s’està extingint. El trànsit, la televisió, l’aire condicionat, el mòbil han desplaçat seure al carrer al vespre. Les xarxes socials, els grups de WhatsApp, canals televisius han anat substituint de mica en mica les xerrades vesprals cara a cara, que tant contribuïen a la convivència veïnal i també a alimentar el món de les xafarderies. Ara la gent prefereix anar a les terrasses dels bars per conversar o assistir a actuacions a l’aire lliure mentre participa d’actes culturals i d’activitats lúdiques amb família i amics. A Santa Coloma de Farners, aquests dies caniculars, són ben pocs els que segueixen la tradició, en altre temps tan arrelada, de sortir davant de casa a prendre la fresca. Del que sí que gaudeixen, les nits d’estiu, els habitants d’aquesta població és de les ballades de sardanes dels dilluns, dels concerts dels dimecres o de les Paraules Nocturnes dels divendres. Tots tres esdeveniments se celebren a l’aire lliure i són molt concorreguts. Dimecres passat, per exemple, Neus Mar, amb l’acompanyament d’Emilio, ens va cantar boniques havaneres. Divendres, als jardins de la Casa de la Paraula, la veu de Sofia i el guitarrista Joan van fer vibrar els assistents interpretant precioses cançons catalanes. Que per molts anys es programin aquests actes que complauen tot prenent la fresca.