Llambilles
El municipi reclamava una variant, però en comptes d’això el 2004 hi va arribar el semàfor de la discòrdia
Els gironins som animals amb vehicle. Ho dic en especial per als que vivim a la capital o la seva rodalia. Passem moltes hores al cotxe, ja sigui per feina o per l’oci del cap de setmana. Una realitat que no té res a veure amb el que passa a grans ciutat com Barcelona, on molts nois i noies arriben als 20 o 22 sense ni haver pensat a obtenir el permís de conduir. És cert, però, que com a símbol dels nous temps també ara hi ha joves gironins que veuen secundari aconseguir el permís de conduir abans de fer els 18 o poques setmanes després, com fèiem la majoria els anys noranta i al principi del segle XXI. Reprenent l’inici del text, els gironins estem avesats al vehicle. Sovint per anar a la Costa Brava central, i entre la capital i el mar hi ha Llambilles. Aquestes vacances em moc molt en cotxe per qüestions diverses i he pogut comprovar que les cues a Llambilles hi són ja pràcticament a qualsevol hora. En un cert moment, per anar cap a Girona, però amb la temperatura alta de la canícula gairebé a qualsevol hora en direcció a la platja. No és pas estrany si els càlculs fets fa temps ja xifraven en uns 32.000 els vehicles que passen per aquest punt durant l’estiu. És un cas paradigmàtic de les nostres carreteres. Des del 2001 el municipi reclamava una variant, però en comptes d’això el 2004 hi va arribar el semàfor de la discòrdia. La fórmula va començar amb cues la mateixa vigília de Sant Narcís d’ara fa dinou anys, tot un propòsit d’intencions del que passaria durant aquestes dues dècades. Estudis de variants, propostes de rotonda, passos enfonsats, passarel·les per a vianants enlairades i jocs de rotondes s’han posat sobre la taula al llarg de tot aquest temps. Sembla estrany que dues dècades després la solució sigui continuar fent cua a l’hora que hom hi passa. Com hem recordat en alguna altra ocasió, els de la Diagonal van amb carretera desdoblada i ara gratuïta de la porta de casa fins a la segona residència, i als gironins, en canvi, ens toca perdre hores al volant. Han passat governs pràcticament de tots colors per la Generalitat, amb conseller gironí inclòs, sense haver resolt aquest punt de pèrdua de la competitivitat en molts aspectes. Alguns ja hem començat a fer més volta per estalviar passar-hi i perdre-hi la paciència. Si no, toca seguir fent caravana com si encara fóssim als anys noranta.
