El mòbil es queda a casa

Jove que passa uns moments de delicada salut emocional en conversa amb d’altres sense poder deixar de jugar amb el mòbil ni un instant: diu que la protegeix, que li dona seguretat per relacionar-se amb la gent. Jove amb estudis universitaris addicta al TikTok: en una hora veu un fotimer de vídeos curts, li demano que me n’expliqui un i no en recorda cap. Situacions reals que em venen a la memòria quan els mitjans informen que hi ha instituts com el Montsacopa d’Olot que han optat per prohibir l’ús de dispositius mòbils, ja sigui telèfons, ja sigui rellotges intel·ligents, dins del recinte i en horari escolar, justament per afavorir el rendiment acadèmic i la convivència, i tenint en compte que cada alumne ja disposa del seu ordinador per accedir a la informació que calgui. I això perquè s’ha constatat de manera força generalitzada que el mòbil actua com un reclam insistent que distreu els estudiants i malmet la seva capacitat de concentració. No és pas l’únic centre que ha pres la mateixa decisió en vista del desgavell de la seva utilització i el fet que l’administració ho deixa a criteri de cada escola. El debat està servit arreu d’Europa, especialment als països nòrdics, que són pioners a l’hora d’adoptar mesures de prevenció que contribueixin perquè els anomenats nadius digitals –infants, adolescents i joves– aprenguin a limitar-ne l’ús i a no caure en addiccions tòxiques que se’ls mengi la personalitat i els controli la vida sota la il·lusió que són ells els qui ho controlen tot. Els centres que s’han implicat en aquesta tasca estan satisfets dels resultats i no tan sols en l’aspecte lectiu: més socialització i menys conflictivitat a les aules i al pati, i aquest també és un aprenentatge necessari per a la vida presencial que no voldríem perdre.