Em treu de polleguera!
Doncs sí, costa de creure que escrigui alguna cosa en negatiu perquè tinc la fama de ser positiva, però em sento amb ganes de compartir allò que no suporto i que darrerament he viscut en primera persona, allò que em treu de polleguera, per tant em treu del meu estat natural en qüestió de segons i em fa sortir aquella part del cervell reptilià, per més que la intento controlar. Gaudir d’una tertúlia en un restaurant, anar al lavabo i veure que no hi ha paper ni sabó de mans i que el terra et fa embrutar aquelles sandàlies Toni Pons que m’acaben de regalar. No puc comprendre que no es revisi abans, i també durant el servei, i quan ho comentes al cambrer et mira amb cara de pomes agres o es fa el suec. Entrar en una botiga i trobar-te la dependenta menjant xiclet i parlant alt amb el mòbil. No et diu ni bon dia ni adeu i m’adono que mai compro si no trobo hospitalitat i educació, per tant surto sense haver gastat un euro però ella s’emporta el meu moltes gràcies i un somriure subliminal. Gaudir del mar, del seu so, de la seva frescor, de la seva calma i benestar i de sobte flairar la pudor fastigosa de qui ha decidit fumar porros a primera línia, sense cap mena de respecte per qui hi ha al costat, sovint mainada, i sense complir la normativa en espais públics. Portar hores a l’ordinador per fer una gestió amb l’administració pública on necessites una ajuda humana, d’una persona que t’escolti de veritat i tingui una predisposada actitud de servei, i només et faciliten un número de telèfon que sempre comunica o volen que parlis amb els xats bots i que demanis cita prèvia amb un marge de temps molt limitat. I ja el súmmum de tot és que vulguis demanar-ho en català i no puguis fer-ho perquè no et volen entendre, no pas perquè no en saben, i les excuses duren i perduren, perquè a un espanyol li costa més aprendre una llengua nova que a un americà? Respiro tres vegades i després penso que si m’enfado m’hauré de desenfadar i prefereixo canviar de lloc que perjudicar la meva salut emocional, perquè tinc clar que els canvis comencen amb mi, però quanta gent fa una feina que no hauria de fer o quanta gent es passa l’empatia i el respecte per allà on no diré perquè no té ganes d’aprendre i ser millor persona. I tu, ja saps què et treu de polleguera? Que tinguis un feliç mes d’agost!
