Colonialisme que canvia de mans al Sahel

Segons l’índex de desenvolupament humà Níger és el segon estat més pobre del món. En aquest país els efectes del canvi climàtic han portat a la disminució dels recursos hídrics i de les terres fèrtils i han provocat l’enfrontament entre pagesos i pastors, a la vegada que el fracàs de la lluita contra el gihadisme ha donat ales als mercenaris de Wagner i ha trencat el dèbil equilibri que es mantenia al Sahel, la regió situada al sud del Sàhara, on l’islamisme militant controla la meitat de Burkina Faso i un percentatge similar a Mali. En aquesta franja que va des del nord de Senegal, a Eritrea, passant per Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, Nigèria, Sudan i Etiòpia, s’hi han ajuntat problemàtiques de tota mena: sequeres, pressió demogràfica, degradació dels sòls, pobresa, desnutrició, conflictes armats, migracions que castiguen les poblacions i deixen poc marge a l’esperança a uns joves que es veuen atrapats per les tensions socials, la inestabilitat política i la violència. Molt mala peça al teler. Sigui perquè Occident no ha abandonat el neocolonialisme (Orano, societat francesa semipública, controla les tres principals mines d’urani de Níger), sigui perquè la pressió dels islamistes ha trencat les línies de defensa, sigui a causa de la corrupció de certes elits que no volen renunciar als privilegis, tant Mali com Burkina Faso com ara el Níger han fet un gir en les aliances exteriors, han decidit tallar amb la potència colonial francesa i els seus aliats occidentals i negociar el suport dels mercenaris de Wagner. Aquests els han promès severitat i estabilitat i, com va dir Putin a la cimera Rússia-Àfrica, a canvi els vendran armes i en trauran matèries primeres. El neocolonialisme adopta noves formes i va canviant de mans.