Martí Peraferrer, obrer del teatre

Martí Peraferrer Vayreda fa més de quaranta anys que està lligat al món del teatre, ja que amb 16 va començar amb la companyia gironina Tripijoc, a la qual va seguir Trastobilis Teatre, amb què feien espectacles de carrer, d’aquells que obligaven a carregar la furgoneta, viatjar, actuar, tornar a carregar i tornar cap a casa. Amb ells es van donar a conèixer a la Fira de Tàrrega i arreu del país. Potser per això es defineix com un obrer del teatre. La passió va començar molt abans quan, nen solitari amb tres germanes i poc interessat en els esports, va tenir la sort que a l’escola Annexa la Dolors Reig, ara presidenta dels Amics de la Unesco a Girona, no només el va portar al teatre sinó que els va obrir les portes per fer teatre a l’escola. Després van venir els estudis de magisteri i un any a l’Institut del Teatre de Barcelona perquè ràpidament es va instal·lar en el món del teatre professional. Té un currículum impressionant. En el teatre ha treballat amb els millors, de Josep Maria Flotats a Amparo Moreno, d’Esperanza Roy a Cassen. Va presentar Sputnik a la televisió pública i ha participat com a actor en programes mítics com Vostè jutja, Tres pics i repicó i La Granja, del mestre Puyal, Estació d’enllaç, Sitges o Secrets de família i El cor de la ciutat, que el van fer extremament popular. També ha participat en sèries espanyoles com Médico de familia, Hospital Central i El Comisario. I ha dirigit durant 18 anys el FITAG, el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona. És el director escènic de Nit de Poetes, que organitza anualment els Amics de la Unesco a Girona. Ha escrit i dirigit teatre i ha estat gestor cultural, també a Sud-amèrica.

Però sempre lligat a la seva Girona natal. La màgia de la cultura el va atrapar de petit, a casa dels avis, veient les pintures del besavi Marian Vayreda, l’autor de La punyalada. Ell la va adaptar, com també ho va fer amb L’alegria que passa de Santiago Rusiñol o Canigó de Jacint Verdaguer. “Soc home de trilogies”, explica. Ho diu perquè ha protagonitzat Van Gogh –amb més de 300 representacions–, La vida secreta de Tennessee Williams –que encara gira i ja se n’han fet més de 550 representacions– i L’últim viatge de Rudolf Nureyev.

“Tanco el cercle del nen que començava”, explica. Durant la pandèmia es va haver de reinventar i va fer teatre de butxaca a casa seva. Després ho ha portat a jardins, cases particulars, on faci falta. Li fa il·lusió portar-lo, el 2 d’octubre, a l’Ateneu Barcelonès a demanda de la Isona Passola. I també a l’octubre participarà en el XI Cicle de Lectures Dramatitzades a l’Espai Actua, amb Pare nostre mare nostra d’Anna Güell.

Se sent lliure, però sap que no estar lligat a cap capelleta li ha passat factura. Ara continua amb els monòlegs de proximitat i amb la seva dèria que Girona tingui una companyia de teatre professional. Vol consolidar Teatre Blau, amb qui gira l’obra de Nureyev. “A Girona som un gran aparador però poc productors de teatre”, es lamenta. Vol portar La punyalada del besavi al Teatre Nacional. I no para. Viu a Vidreres i enyora Girona. Es declara obrer del teatre i de la cultura, servidor del país i un activista compromès amb Girona.