El Nen Jesús de Praga a Sant Hilari

Quan ja fa unes quantes dècades vaig arribar a Sant Hilari Sacalm, vaig descobrir una devoció especial dels creients per la figura del Nen Jesús de Praga, del qual mai no n’havia sentit parlar. I també una fal·lera dels no creients (o neutrals, que diria aquell) que tenien una predilecció especial per fer la passejada que porta a la roca d’en Pla, lloc on es va construir l’ermita. El cert és que el lloc té un encant especial i és una ruta molt transitada, altament recomanable perquè no és especialment complexa i per les meravelloses vistes que s’hi veuen de les Guilleries, la plana de la Selva i també del Montseny. És una ruta que des de Sant Hilari es fa en menys d’una hora, amb un desnivell de setanta metres, i on, si s’està en bona forma, es pot pujar a la roca d’en Pla, de 903 metres d’altura sobre el nivell del mar, amb un vèrtex geodèsic amb una creu. Vaig voler conèixer d’on sortia la devoció al Nen Jesús de Praga i gràcies a en Xavier Clos, l’historiador imprescindible per recuperar memòria, i un escrit de l’ensenyant i llicenciada en literatura Margarita Fàbregas, n’he pogut treure l’entrellat.

És evident que hi ha llegendes, com la dels encantats i les nimfes, que fan referència a la roca d’en Pla, però la devoció al Nen Jesús de Praga arrenca de la que li tenia mossèn Joan Montalt, un hilarienc que n’era devot i que dirigia la revista Mensajero del Niño Jesús de Praga a Barcelona i que es va decidir a construir-ne la primera ermita a l’Estat espanyol, idea que li rondava des del 1866. Els terrenys els va cedir Mateo Pla, propietari de la muntanya. La utòpica idea es va posar en pràctica el maig del 1911 amb la primera pedra i va ser inaugurada a l’octubre. A la benedicció inicial hi va ser present el doctor Torres i Bages i a la consagració, el bisbe Pol de Girona. L’arquitecte primigeni va ser Jeroni Martorell i l’església és un edifici d’una nau rectangular amb un absis semicircular. La façana té una porta d’arc de mitja punta amb una gran lluerna amb una creu i un campanar d’espadanya. El 1973 s’hi van fer reformes i nou anys després un llamp va enderrocar el campanar, que es va reconstruir. El dilluns de Pentecosta s’hi fa un aplec que continua reunint molta gent. En la gestió de la construcció, a més de mossèn Montalt, que va morir, hi va participar mossèn Rovira i es va acabar gràcies a aportacions privades, especialment de la família Canela.

L’origen de tot seria la veneració que santa Teresa d’Àvila tenia pel nen infant. La talla original s’hauria fet a Andalusia i la santa l’hauria regalat a María Rodríguez de Lara, una noble que es va casar a Praga i es va emportar la imatge. La seva filla, Polixema, en va fer ofrena al convent dels Carmelites Descalços de Praga. La imatge, que va acabar amb les mans mutilades en una revolta a Bohèmia, es va recuperar anys després i es va instal·lar a l’església de la Victòria, al barri Malá Strana de Praga, on es pot visitar. I la de Sant Hilari va ser la primera ermita dedicada al Jesús infant. La talla de Sant Hilari és del 1918 i es va fer als tallers Salesians de Barcelona. I 110 anys després, la gent continua pujant a la roca d’en Pla i mantenint viva la tradició de visitar el Nen Jesús de Praga.