Èxit o fracàs?

La història del turisme a les Illes Balears és una història d’èxit, un èxit que es va exportar a altres punts de la costa catalana i espanyola i, més tard, a les Canàries o al Carib i a altres destinacions turístiques del món. Molts han imitat durant dècades el model de sol i platja que tants visitants ha arribat a portar amunt i avall. El model turístic de les Balears, que ha suposat la cessió de territori a les grans companyies hoteleres, ha viscut i sobreviscut crisis molt diverses. L’última, la de la covid-19, de la qual el sector ha sortit reforçat. Com? Doncs amb plena ocupació als hotels, bars i restaurants, plena ocupació als apartaments i supermercats; plena ocupació als carrers, carreteres i autopistes –on no se superen els 60 per hora durant bona part del dia.

La plena ocupació, que el sector turístic considera un gran èxit, és per a la població local la màxima expressió del fracàs. El fracàs de no haver sabut fer rendible un sector turístic amb un gran potencial sense renunciar a la identitat. El fracàs del respecte per la població local, per la llengua, la cultura popular, els costums i el territori. El fracàs del model. Les Balears estan en vies de desaparició per convertir-se en producte de màrqueting, tal com ja va passar fa anys a Venècia o com passarà a Barcelona d’aquí a uns anys.