Tranquil·litat

Sempre he pensat que si em toqués una Primitiva aniria a treballar amb la tranquil·litat de qui no té res a perdre. Així és com veig jo la negociació entre Junts i Pedro Sánchez per la investidura. Els set diputats del partit de Puigdemont són com una Primitiva que permet traçar línies vermelles sense esperar res, però amb el convenciment de no haver de fer res tampoc. La posició de Junts és la del que ja ha estat traït i desconfia de tot i està disposat a moure fitxa només a canvi de certeses.

Les línies vermelles són clares: amnistia i referèndum. Falta veure a qui afectarà l’amnistia. Fins a on està disposat a arribar Pedro Sánchez a canvi de la presidència del govern espanyol. I, si accepta les condicions de Junts, què dirà la pregunta del referèndum... I en l’actual context polític, seria capaç un nou referèndum de mobilitzar la mateixa gent que es va mobilitzar el 2017? I, el més important, estaria disposat Pedro Sánchez a acceptar i implementar el resultat en el cas que els catalans diguessin que volen ser independents? Totes aquestes preguntes m’assalten ara, enmig de la tranquil·litat de saber que en aquesta negociació l’independentisme no hi té res a perdre. I que, com a molt, el que pot passar és que d’aquí a unes setmanes convoquin noves eleccions.