El centenari dels ‘canaris’

Abans-d’ahir el Club Esportiu Sant Hilari Font Vella va fer el pregó de la festa major. Hi ha un motiu encara més important que el fet que l’equip que entrena Rafi Pérez hagués aconseguit la temporada passada l’ascens a la tercera catalana. I és que el club presidit per Jordi Duran compleix aquest any el centenari de la seva fundació. Com diu la junta en l’escrit publicat en el programa de la festa major, aquest és un mèrit col·lectiu, de moltes persones que han dedicat temps, energia i diners per fer-ho possible.

Està documentat que el futbol va arribar a la vila de les cent fonts el 1909, però llavors era una cosa d’amics que amb una pilota practicaven aquest esport arribat d’Anglaterra. No hi va haver un club pròpiament dit fins al 1923. Ja l’any anterior, la revista Lliroia, fundada pel periodista barceloní Josep Ximeno i Planas, va publicar una crida de Xavier Picañol animant el jovent del poble a constituir-se com a club. La fundació va arribar el 24 de juny del 1923, quan es va constituir el Club Deportivo Hilariense, que va jugar els seus primers partits en un camp a prop de la Font Vella, tot i que s’havia jugat en un camp a la Pedra Llarga. El primer partit es va disputar contra el Club de Futbol Ibèric de Breda, amb resultat favorable als visitants.

S’explica que hi havia una certa rivalitat entre els joves més propers a la parròquia, en temps de la República propers a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, fejocistes, i els de la Penya, gent més d’esquerres. En tot cas la Guerra Civil ho va esgarriar tot, i poc després de l’ensulsiada es va inaugurar el camp actual, conegut com a Vista Alegre, i el 1946 mossèn Carbó va federar el club. La història és llarga. Als anys cinquanta i per amistat amb Josep Serrano, jugadors com Kubala, Ramallets o Emilio Aldecoa havien jugat amistosos al poble. El club va jugar molts anys a la segona regional, però la temporada 1968-69 va canviar el nom a l’actual i va pujar a primera regional, on va jugar deu temporades. Van ser anys que equips com el Badalona, el Mataró, la Gramenet, l’Olot o el Blanes, van competir al Vista Alegre. Era un camp temut per la contundència del futbol practicat i la manera d’animar dels aficionats.

El 1996, sota la presidència d’en Francesc Máiquez, es va celebrar el cinquantè aniversari de la federació del club, jugant un partit contra l’Espanyol, i dos anys després, el 75è aniversari de la fundació, quan van visitar Sant Hilari el Girona i el Barça C amb jugadors com Xavi Hernández. El 2002, amb Manolo Valle d’entrenador, es va pujar a primera regional. I encara el 2008, amb Jordi Bonet a la banqueta, van pujar a preferent.

Ara el Sant Hilari fa futbol amb gent de casa. Amb la coordinació esportiva de Francesc Máiquez Timoneda i Toni Rosell, ha tornat a apostar per la base i té 120 jugadors, des de l’escoleta fins al primer equip, que l’any passat va pujar a la tercera catalana. Ara celebren el centenari i volen consolidar el club treballant amb la gent de la casa fent honor al que diu l’himne del club d’Antoni Miralpeix amb lletra de Francesc Danés: “Canaris ens anomenen. / Ben segur que volen dir / que tenim volada ferma / i que ens costa de desdir.”

Endavant, isards!