Torna setembre

Han passat els mesos “falaguers”. Ho dic perquè juliol i agost són noms honorífics posats als mesos “quintilis” i “sextilis” del primitiu calendari romà. El que aleshores era el mes cinquè fou rebatejat en honor de Juli César –juliol– i el sisè en honor d’August, agost. L’estricta referència al pas del temps –mes cinquè, mes sisè– va ser emmascarada, doncs, sota un homenatge oficial. En certa manera, aquesta voluntat de “trencar el ritme” ha persistit fins a avui, i són precisament aquests dos mesos que duen nom de “festa” els que la majoria de gent aprofita per fer les vacances.

Ara hem tornat a la normalitat. Amb el setembre recuperem el número set, i continuaran les referències al vuit, octubre, al nou, novembre, i al deu, desembre. El ritme i la continuïtat tornen a fer-se presents. Torna la lògica precisa del pas del temps.

Setembre és temps de figues i raïm, i és curiós que el poble hagi creat l’expressió “mig figa mig raïm” per a donar a entendre que alguna cosa no és prou definida: ha agafat dos elements característics d’aquest mes per denunciar l’ambigüitat o la indecisió. El setembre, doncs, seria aquella època de l’any en la qual hem de fer l’esforç de concretar-nos, i l’instint popular em sembla ben just. Passades les vacances, passat el període de “suspensió”, ¿com ens enfrontarem amb el compromís del setembre, què vol dir el compromís d’avançar conscientment a través del set, del vuit, del nou, del deu? Haurem de ser figa o haurem de ser raïm. Com a individus i com a poble.

El mes de setembre ens duu, també, d’altres expressions que són pura actualitat. “Pesar figues”, per exemple. No ens podem permetre el luxe, aquests dies, d’endormiscar-nos. Mentre les figues maduren hi haurà l’Onze de Setembre, i encara menjarem figues quan s’acosti el referèndum de l’Estatut. Perquè quedi ben clar que no ha de ser un Estatut “mig figa mig raïm”, perquè quedi clar, més enllà d’un vot restringit al sí o al no, quina dimensió donem a la voluntat d’autogovern, no s’hi valdrà a “pesar figues”; aquesta tardor no ens pot trobar en plena becaina mental.

I encara tenim una altra manera –molt actual, molt de setembre– de dir-ho: no podem “fer figa”. Seria lamentable defallir quan és a punt de començar una lluita que serà dura i llarga. No podem estovar-nos abans de madurar.

Torna setembre, torna el número 7, el màgic. Entre la Verge i la Balança, dos signes que dominen el nostre cel: entre l’ideal i l’equilibri de forces.

Torna setembre, i que ningú no digui, a l’hora del compromís, que “això són figues d’un altre paner”.