‘No miris a dalt’ o ‘No miris l’oceà’

Si no hi ha sorpresa de darrera hora, aquesta setmana s’iniciaran els vessaments d’aigua residuals a l’oceà Pacífic provinents de l’accident nuclear de Fukushima. L’11 d’abril del 2011 va succeir l’accident nuclear més greu d’aquest mil·lenni, classificat de nivell 7, el màxim de l’escala internacional d’accidents nuclears, igualant la perillositat de l’accident de Txernòbil. Deu anys més tard ens despertem d’aquell malson amb la notícia que el govern japonès pretén desprendre’s d’aigües residuals acumulades i pretesament descontaminades. Aquella notícia publicada fa un parell d’anys es farà realitat aquesta setmana. Els governs dels països més afectats, la Xina i Corea del Sud –connectats per l’oceà Pacífic–, hi han mostrat el seu enuig. Alhora part de la comunitat científica també han mostrat la seva oposició o reserves a la innocuïtat del producte. Tanmateix el govern japonès, l’operador de la central accidentada, TEPCO, i amb el suport de l’Agència Nuclear de l’ONU, ho faran realitat. Alguns científics han mostrat la seva preocupació davant d’aquesta decisió. El desembre de l’any 2022 l’Associació Nacional de Laboratoris Marins dels Estat Units (amb representació de més de 100 laboratoris) van fer unes declaracions que s’oposaven a aquest vessament d’aigües residuals per la manca d’evidències científiques de la seva innocuïtat i la perillositat d’amenaçar la més gran massa d’aigua contínua del planeta amb una elevada biodiversitat marina on s’inclou el 70% de la pesca mundial. La meva impressió –com a persona que desconeix el país i la seva gent– és que els japonesos són persones discretes, modestes, respectuoses amb les persones i l’entorn, i m’estranya que permetin prendre aquesta decisió. Em sembla una gran injustícia ambiental internacionalitzar el problema i que l’assumeixi el bé públic a costa de la biodiversitat marina d’un oceà molt ric i interessant en biota. Em sorprèn aquesta capacitat humana, i japonesa en aquest cas, de traslladar els impactes greus que ens provoquem cap a d’altres espècies i el conjunt de les cadenes tròfiques. Jennifer Lawrence, Cate Blanchett i Meryl Streep podrien protagonitzar una altra pel·lícula que en comptes de dir-se No miris a dalt es digués No miris l’oceà. I mentrestant menjarem només peix del nostre Mediterrani.