Amb les armes que ens compren

Cap allà als anys noranta alguns migrats expli­ca­ven històries d’hor­ror sobre veïns que s’havien des­plaçat a l’opu­lenta Aràbia Sau­dita bus­cant recur­sos de vida. Veïns que no havien tor­nat a veure mai més, des­a­pa­re­guts en un oasi d’esclaus explo­tats fins a l’exte­nu­ació. Lla­vors ja pujava el waha­bisme, aquest cor­rent rigo­rista de l’islam que va aca­bar finançant mes­qui­tes a tot Europa, però ells no en volien saber res perquè no esta­ven dis­po­sats que el sec­ta­risme devorés la seva cul­tura ani­mista de base i perquè asso­ci­a­ven la dinas­tia reg­nant amb el mateix infern. Més enda­vant –malau­ra­da­ment– va anar pene­trant, per mitjà de pre­di­ca­dors radi­cals que feien estada en zones de forta implan­tació de població musul­mana i també a través de les xar­xes, allò que en deien “l’islam ver­ta­der” com a con­tra­po­sició a una forma més rela­xada de viure les cre­en­ces o de prac­ti­car un sin­cre­tisme a con­veniència. Ve això a la memòria ara que els mit­jans infor­men de la mata­dissa de refu­gi­ats d’Etiòpia –fugint de la guerra civil– per l’exèrcit de l’Aràbia Sau­dita, a cen­te­nars i pot­ser ja a milers, espe­ci­al­ment dones i infants rebuts com si fos­sin un cos inva­sor, tiro­te­jats, metra­llats i bom­bar­de­jats: “Ens dis­pa­ra­ven com si plogués”, va resu­mir un super­vi­vent. El govern de Riad fa un Rubi­a­les: nega la infor­mació docu­men­tada per Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, Human Rights Watch i l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per les Migra­ci­ons i ho tit­lla de per­se­cució política. No li cal anar tan lluny, és el pri­mer pro­duc­tor mun­dial de petroli i un generós cli­ent per a la indústria arma­men­tista que ens com­pra a nosal­tres –a Europa– per matar aquests refu­gi­ats que esca­pen de la guerra. Ningú no li ha dema­nat mai comp­tes ni tam­poc li’n dema­narà ara. Fa vomi­tar!