Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Una proposta

La poli­cia de Gua­te­mala ha des­co­bert una escola de lla­dres. Qua­tre pro­fes­sors dona­ven classe a deu joves alum­nes.

Jo trobo que això fa molta falta, fran­ca­ment. Tal com estan les coses, cal orga­nit­zar la pro­fessió, i no tole­rar ni un dia més el desor­dre i la manca de seri­o­si­tat dels qui exer­cei­xen un ofici tan antic.

Abans de tot, el títol. Avui que per a fer qual­se­vol cosa cal tenir el títol, com és pos­si­ble que es per­meti la indo­cu­men­tació de lla­dres i atra­ca­dors? Quan sor­tirà el decret de cre­ació de la Facul­tat de Ciències de la Delinqüència? Jo no puc fer d’apa­re­lla­dor, de den­tista –ni de peri­o­dista no puc fer– perquè no tinc títol, però en canvi puc fer de lla­dre; sense títol no podria con­duir un cotxe, sense llicència no puc pes­car trui­tes de riu, però puc aga­far un gani­vet de la cuina i anar per feina. Això s’ha d’aca­bar. Perquè algú tin­gui dret a ésser qua­li­fi­cat de lla­dre haurà de seguir cinc cur­sos, com qual­se­vol car­rera mínima­ment decent; dos cur­sos gene­rals, sobre matèries bàsiques –filo­so­fia de la pro­pi­e­tat, psi­co­lo­gia de l’infrac­tor social, dret penal, etc.– i tres cur­sos d’espe­ci­a­lit­zació, que l’estu­di­ant triarà segons la seva vocació i les seves apti­tuds: alta delinqüència comer­cial, delinqüència amb armes regla­mentàries, delinqüència d’habi­li­tat manual, etc.

A més de l’aspecte acadèmic –que inclourà les cor­res­po­nents pràcti­ques– serà molt impor­tant regu­lar l’exer­cici de la pro­fessió. No pot ser que, com passa avui dia, en un xamfrà t’assalti un atra­ca­dor i al cap de qua­tre pas­ses te’n tro­bis un altre. Una certa juris­dicció ter­ri­to­rial, com es fa amb les farmàcies, és indis­pen­sa­ble; l’atri­bució de sec­tors de tre­ball asse­gu­rarà, d’una banda, la feina, i de l’altra donarà garan­ties al ciu­tadà. De la mateixa manera que es vol impo­sar el guàrdia de barri, s’ha d’arri­bar a crear el lla­dre de barri, en bene­fici de l’har­mo­nia i la con­vivència que tots desit­gem. No seria gens difícil esta­blir un torn i saber quin dia et toca lla­dre i ens estal­viaríem esglais injus­ti­fi­cats i pre­cau­ci­ons inútils.

Un altre aspecte posi­tiu que tin­dria la facul­tat seria bar­rar el pas a l’intru­sisme. Quan caus en mans d’un atra­ca­dor que no està prou pre­pa­rat t’expo­ses al pit­jor: que quan et roba t’insulti, o no sàpiga dis­tin­gir entre una joia o una biju­te­ria de no res però que té un valor sen­ti­men­tal, o no tin­gui la dig­ni­tat pro­fes­si­o­nal de retor­nar-te la docu­men­tació. Si el lla­dre ens ensenyés el seu títol, abans d’assal­tar-nos, ens tran­quil·lit­zaríem molt, i ens dei­xaríem “ope­rar” amb la con­fiança que sem­pre pro­por­ci­ona un tècnic acre­di­tat.

Tot arri­barà, espero. Perquè d’altra banda no és just que tot això de la selec­ti­vi­tat, la burocràcia, les asse­gu­ran­ces soci­als, els arbi­tris, les llicències fis­cals, etc., siguin desgràcies que només afec­ten els ciu­ta­dans hon­rats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia