Català /valencià? Català!

Acceptar la doble denominació català/valencià per a identificar la llengua catalana és un greu error i una concessió a la dreta i la ultradreta valencianes –contràries en el fons a l’ús de la llengua pròpia on sigui–, però també suposa donar la raó al PSOE, principal culpable que la denominació valencià figuri a l’Estatut del País Valencià i que l’administració espanyola diferenciï de manera sistemàtica entre català i valencià.

Que català i valencià són la mateixa llengua és un realitat tan evident com que el sol surt per l’est o que la terra és rodona. Negar-ho és, sense cap mena de dubte, posar-se al mateix nivell de tots aquells conspiranoïcs capaços de posar en qüestió aquelles evidències que la raó i la ciència han demostrat com a certes. Més, és anar en contra dels fonaments de la nostra societat, basada en el coneixement, herència de segles de treball incansable de la humanitat.Negar que català i valencià són la mateixa llengua, com ho són l’alguerès, el rossellonès o el mallorquí, vol dir, simplement, que s’està fent política. La política bruta i demencial que, des de fa tants anys, fa mal al País Valencià. La política bruta i demencial que promouen la dreta i la ultradreta i que han consentit els socialistes. Per por, per desídia, per menysteniment, pel que sigui. Però així ha estat.

Ara proposen la doble denominació català/valencià. Diuen que serà el remei a tots els mals, però s’equivoquen. Aquells que van contra la llengua seguiran actuant i aquest fals pragmatisme no arreglarà res. Ans al contrari.

Jo, en aquesta ocasió, em refio molt de dues veus valencianes. Una és la de Maria Conca, professora honorària de la Universitat de València i tants anys a les trinxeres en favor del català. “La llengua ha de tindre només una denominació, tant a nivell acadèmic com internacional, i aquesta és llengua catalana. El valencià és una varietat, com moltes altres, i no té sentit que li donen aquest rang”, afirma.

L’altra és la de Gemma Pasqual, escriptora i lluitadora: “El problema és que amb aquesta doble denominació no anem al fons de l’assumpte. No podem anar a rebuf del que diga l’extrema dreta. El nom de la llengua és una qüestió científica, i la gent pot dir el que vulga, però les coses són d’una manera i s’han d’assumir. I el nom de la llengua és inqüestionable.”

I ja som al cap del carrer.