El malson que no hauríem de tenir

Ell diu que no ha fet res dolent però l’actitud estudiada de la foto ho desmenteix: ens mira amb tanta ferocitat que venen ganes de fugir corrents cap a les urnes a no votar-lo! Donald Trump, fitxat en una presó de Geòrgia i imputat per intentar revertir els resultats de les presidencials del 2020, aprofita qualsevol moment de glòria per a fer-se la víctima del seu delicte –simbolitzat amb l’assalt al Congrés per part dels enfurismats seguidors, prèviament convençuts d’un suposat frau electoral que portaria Biden al poder–. No, ell no ha fet res dolent, ell pateix persecució política, ell és expert a crear veritats alternatives i galleja perquè no sap perdre, ell se les enginya per utilitzar les audiències en contra dels seus rivals i per fer calaix venent adhesius, tasses, samarretes i altres articles amb la seva cara enrabiada i el lema Never surrender (no rendir-se mai!), que significa: “Faig el que vull per damunt de tot i passi el que passi.” Ha pagat una fiança per quedar en llibertat i continuar amb la campanya electoral, i és ben cert que de devots no li’n falten per sortir en defensa seva, sentint-se defensats com a white trash (escòria blanca, del llibre de Nancy Isenberg que repassa la història de la classe blanca i pobra de l’Amèrica profunda) pel prepotent multimilionari que viu en clubs de golf, es mou en avions privats i fa bandera de l’antisistema. Immens perill –el trumpisme dona ales a l’extrema dreta mundial, racista i masclista– ara que fa 60 anys d’aquell I have a dream de Luther King: “Tinc el somni que els meus fills un dia viuran en una nació en què no seran jutjats pel color de la pell, sinó per la naturalesa del seu caràcter.”Justament per això, pels seus fets, ha de ser jutjat l’expresident, l’autèntic malson que no hauríem de tenir.