mirades
Jordi Grau
Degoters, la tele i un nou pavelló
Fontajau va ser possible després de la protesta pels degoters a Palau- sacosta en un Valvi- Joventut televisat
Tal dia com avui fa trenta anys Girona va inaugurar un nou pavelló esportiu, el de Fontajau. Li calia a la ciutat un nou pavelló, perquè hi pogués jugar el Valvi Girona però també perquè la ciutat el necessitava. Però aquella inauguració, amb tot d’autoritats espanyoles i catalanes envoltant l’alcalde Nadal per veure la primera cistella, a càrrec del veterà de l’NBA Moses Malone, arribava trenta mesos després d’uns fets que van capgirar el discurs inicial que amb una remodelació del pavelló de Palau n’hi havia prou.
El Valvi Girona havia aconseguit l’ascens a l’ACB el 1988 amb el badaloní Guifré Gol a la banqueta. El primer any va tenir Joan Maria Gavaldà a la banqueta i l’equip va baixar, però la compra d’una plaça lliure va permetre al club que comandava Joaquim Vidal mantenir-se a l’elit esportiva del bàsquet. Un altre badaloní, Alfred Julbe, es va asseure a la banqueta i va ajudar a professionalitzar un club relativament nou i que s’havia transformat en SAE. Julbe era exigent i diverses vegades havia demanat un pavelló nou per substituir el de Palau-sacosta, que no complia les condicions que demanava l’ACB per jugar a l’elit. Ja havia mantingut algun enfrontament amb l’alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, per aquest tema. Nadal apostava per construir equipaments als barris. De fet, havia dit que s’ho plantejava pel cap de deu anys, però una sèrie de circumstàncies es van alinear perquè canviés d’opinió.
El dia 1 de març del 1991 Alfred Julbe havia tornat a la càrrega i afirmava que la condició per tornar a renovar pel Valvi era que es construís un nou pavelló. El dia 17 de març, el Valvi rebia el Joventut de Badalona a Palau. Després de moltes crítiques perquè la televisió no donava els seus partits, el Canal 33 va decidir que aquell partit seria televisat. Primera circumstància favorable. La segona és que Eduard Portela, president de l’ACB, va decidir assistir-hi. La tercera va ser que tothom volia veure aquell partit i a Palau hi va haver overbooking. I la quarta i més important, és que va ploure.
Amb un pavelló ple a vessar, Joaquim Nadal havia de veure el partit, però hi havia degoters i un regidor el va avisar que millor que no s’hi deixés veure. El partit va estar a punt de suspendre’s pels degoters. La pista tenia petits bassals i calia eixugar-la contínuament. Va ser un escàndol, no per la derrota 75-99 sinó per la imatge de la ciutat. Portela va dir que era inacceptable i el públic va cridar contra l’alcalde. I aquest, home ràpid de reflexos, va convocar aquella mateixa nit Joaquim Vidal i el director general del club, Albert Garcia Rafanell, a una reunió. El nou pavelló estava en marxa.
El 4 de setembre del 1993 es va inaugurar Fontajau. L’alcalde en sabia molt i ho va demostrar en el seu parlament. “Els que cridàveu «Nadal, cabró, volem un pavelló, aquí el teniu»”. Aquell dia el Valvi, sense Malone, a qui li van prohibir jugar, va guanyar 80-79 el PAOK Salònica. Girona ja tenia nou pavelló. I Julbe, que tant l’havia reclamat, només va durar quatre partits a la banqueta perquè va ser destituït. Va tornar anys després com a entrenador de l’Spar Girona. Aquesta, però, és una altra història.