Les Gavarres i les seves curiositats

L’editorial Efadós ha publicat, amb l’ajut del Consorci de les Gavarres i de la Diputació de Girona, 101 curiositats de les Gavarres, un llibre de l’historiador i periodista Albert Vilar Massó, l’Albert, que va ser durant vint-i-cinc anys periodista d’aquest diari, ha treballat després com a cap de comunicació de la Diputació i de diversos ajuntaments i coneix molt bé el territori del qual ara ens explica aquestes 101 curiositats. Les Gavarres tenen una extensió de 350 quilòmetres quadrats repartits en més d’una vintena de municipis i pobles que van des de la Costa Brava fins a la ciutat de Girona. És un massís de formes arrodonides que Josep Pla va definir com “elefantíaques”, segons la Viquipèdia. És un gran pulmó verd, entre la plana del Baix Empordà i la Selva, entre el mar i la ciutat de Girona. Els seus punts més elevats són la Gavarra i el puig d’Arques, però també, entre d’altres, el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, el Montigalar, Santa Pellaia i el Montnegre.

L’Albert és calongí i, per tant, les Gavarres formen part de la seva vida. Explica que de petit anava a jugar a les roques Bacunals, a la muntanya de la Creu, i que hi havia anat a caçar espàrrecs i bolets o a buscar-hi cireres d’arboç. El mestratge del calongí Pere Caner va ser essencial per conèixer-les i estimar-les. En va descobrir la història, les seves coves i els jaciments ibers i romans. I el paisatge, i amb ell la flora i la fauna, fins que el massís es va convertir “en l’escola de la meva vida i va acabar marcant-me el que soc ara, un historiador enamorat del seu territori”, explica a la introducció.

Va haver d’escollir. L’encàrrec que va rebre va ser seleccionar 101 curiositats. I d’històries, llegendes i coses excepcionals, les Gavarres en tenen moltes més, i en va fer una selecció amb l’ajuda del cassanenc Quim Carreras i del bisbalenc Pep Matas, que també signa el pròleg d’aquesta edició. Escriu l’advocat Matas que les formes gens abruptes del massís han permès que del territori se’n tragués llenya, carbó, suro, ferro, glaç i calç, escorça i vidre, rabasses per fer pipes i aigua que s’embotellava a Madremanya, Sant Daniel i Salenys.

Explica també Pep Matas en el pròleg que Quim Paredes va dibuixar les Gavarres com un gran gegant ajagut que permet que s’hi enfilin boletaires, caçadors, ciclistes, caminants, corredors i també motoristes i automobilistes. També a les Gavarres li ha calgut defensa. De gent com en Joan Cals quan va alertar ja fa cinquanta anys del perill de l’obertura d’urbanitzacions de manera desordenada. Ara el Consorci de les Gavarres vetlla per aquest espai, que és espai d’interès natural però que molts dels que l’estimen voldrien que en un futur aquest pulmó verd es convertís en un parc natural.

Albert Vilar ha publicat molts llibres des que el 2001 va veure la llum La Guerra Civil a Calonge. Continua escrivint-ne així com col·laborant en diverses revistes. Ara ha escrit sobre les seves Gavarres i les curiositats que, destaca, van des del suro i el vent fred a la seva gastronomia, amb especial incidència en totes aquelles persones que n’han escrit, que hi han treballat, gent que ha fet que les Gavarres continuïn essent el nostre gran pulmó verd.