Un viatge llarg en cotxe i amb canalla

La situació els pot resultar familiar. Parlo d’emprendre un viatge llarg en cotxe i amb canalla dins. Sobretot si parlem de criatures a les quals no hipnotitza el soroll del motor. Si han sobreviscut a l’experiència, potser ara una càmera de tortures els faria pessigolles. La primera hora, fins i tot dues, pot ser plàcida. Sobretot perquè els dies previs t’has preparat un arsenal de distraccions i has escrit a Google quatre-cents mil cops “jocs per entretenir nens durant un viatge en cotxe”. Cada cop que has passat per davant d’una farmàcia has tingut la temptació de comprar alguna substància per al mareig, perquè amb una mica de sort els provoca son. Desisteixes perquè saps que allà dins no es mareja ni déu i has vist massa pel·lícules de sobretaula on aquesta mena d’invents no acaben com tu volies. Quan se t’esgoten els jocs de paraules, has taral·lejat tota l’oferta musical i has exhaurit els jocs matemàtics a partir de les matrícules dels cotxes, t’adones que només has consumit dues o tres hores de les vuit previstes (malgrat que tu pensaves que duies distraccions per a tres viatges d’anada i tornada a Malàisia). És en aquell moment quan entren en barrina i s’estomaquen perquè el dit gros d’un ha fregat el genoll de l’altre. Aquella paciència que creies inesgotable (sobretot abans de tenir descendència) es transforma en bonics records cap a la mare que els va parir, el pare que va ajudar a fer-los i el veí del cinquè primera. Després de maleir un milió de cops no haver triat un hotel o un càmping a una hora de casa com a destí de les vacances, aconsegueixes arribar al lloc sense haver estrangulat ningú. I amb dues missions per a les pròximes hores: la primera, passar-ho d’allò més bé. La segona, passar per una farmàcia abans d’emprendre el viatge de retorn.