La tercera via d’Urkullu

El lehendakari Urkullu ha llançat aquesta setmana una proposta a l’arena política espanyola, molt enfangada pel bloqueig de la investidura: proposa reinterpretar la Constitució espanyola en clau plurinacional i defensa que territoris com Catalunya, Euskadi, Navarra i Galícia podrien tenir “capacitat de decidir” pactada amb l’Estat sense haver de tocar ni una coma de la carta magna.

La proposta del president basc sembla un intent de ressuscitar la “tercera via”, l’etiqueta que alguns feien servir per parlar d’un hipotètic Estat federal, una proposta il·lusa que mai va arribar a arrelar per la senzilla raó que no hi havia ningú, a l’altra banda, que es volgués federar amb nosaltres. El mateix ribot que va aigualir l’Estatut votat a les urnes va servir per aigualir les expectatives dels darrers federalistes, una espècie que des de fa anys aquí està en perill d’extinció, i els pocs que queden ja es conformen amb tenir una presidenta balear o catalana a la mesa.

Urkullu té raó: no caldria pas canviar la Constitució espanyola per tenir un Estat plurinacional. Això ja ho van explicar Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera al Congrés aviat farà deu anys, quan van proposar una manera perfectament legal perquè els catalans poguessin votar. No cal canviar cap llei, és cert, “només” cal canviar la voluntat política dels partits polítics espanyols i els seus líders, que vol dir canviar la manera de pensar de la ciutadania que els vota. És a dir: la majoria de la societat espanyola, una empresa molt més difícil encara que canviar la Constitució, com bé sap Urkullu.