Colau i el mal menor

Un dels arguments d’Ada Colau per justificar la tombarella d’última hora que, unint les forces de Barcelona en Comú amb el PP, va fer el socialista Jaume Collboni alcalde de Barcelona és que era “el mal menor”. La líder dels comuns donava a entendre que, encara que no els entusiasmava, donaven suport al model del PSC, amb qui, de fet, havien compartit govern el mandat passat, malgrat que Collboni abandonés l’executiu municipal a pocs mesos del 28-M. Però lluny d’això, el socialista, que ja va començar a distanciar-se en campanya, ha apostat fort per eliminar la “marca Colau” de Barcelona. Primer, va ser l’urbanisme tàctic. Els treballadors municipals esborrant les flors verdes estampades a la calçada de l’emblemàtic carrer de Pelai és una imatge icònica, símbol del trencament de Collboni amb el llegat (compartit) de la seva predecessora. Una ruptura, però, que ha anat més enllà, com amb l’anomenat Pla Endreça. El programa activat aquest estiu pel govern municipal per posar ordre en l’espai públic difícilment podria passar el sedàs d’una formació d’esquerres com la dels comuns, perquè l’ordenació de Collboni beu de la recepta clàssica de la dreta d’arreglar-ho gairebé tot a cop de multa. El tercer exemple en el desmantellament i desmarcatge l’hem vist fa uns dies, amb la recuperació de l’agermanament de la capital catalana amb Tel Aviv, suspès a cop de decret el febrer passat per l’aleshores alcaldessa.

Collboni governa Barcelona amb 10 regidors. I des del primer moment es va donar per descomptat que, un cop passessin les convocatòries electorals, forjaria acords que li garantissin una certa estabilitat al consistori. Barcelona en Comú sempre ha estat en la travessa de possibles socis, però s’ha de reconèixer que, malgrat que tot és possible –ho vam veure en la investidura–, el PSC els ho està posant realment complicat. Com es justifica l’entesa amb un partit que està esborrant totes les empremtes del teu pas per l’ajuntament? Encara és “el mal menor”? Estarem atents.