Els pioners del cinema amateur

A les Mirades d’ahir escrivia sobre una conversa amb Antoni Martí, un home que ha dedicat la seva vida al documentalisme i el cinema. D’aquella conversa, acompanyat d’en Miquel Riera davant del Museu del Cinema de Girona, en van sorgir moltes idees i la voluntat d’aprofundir més en aquells pioners que en l’apartat audiovisual ens permeten veure com érem fa dècades, com era el nostre país i la seva gent. “És que quan algú filmava com era una nit de Reis a casa seva, potser era una cosa íntima, però quan sortia de casa i mostrava el Corpus, el dia de Rams o la festa major, això era crònica”, explica Antoni Martí. I té raó, perquè gràcies a aquestes pel·lícules sabem com eren els nostres carrers, com vestia la nostra gent o com se celebraven les festivitats. D’allà venim i és bo saber-ho i recordar-ho. Per això hi ha els arxius que serven i protegeixen la nostra memòria. “Aquella gent va fer cinema, van aprendre l’ofici exercint-lo, sobre la marxa, però el cinema amateur ha creat grans escoles”, assegura l’Antoni. I posa exemples com el de Pere Comellas (1892-1942), de Corçà, pioner del cinema empordanès que tenia una càmera de 35 mm, un fet insòlit, i que filmava la família i la Barcelona del 1929. Quan l’Antoni Martí feia amb el seu equip el documental del “tren petit”, els van parlar que hi havia bobines a Corçà, i la Conxita Comellas, que tenia 16 anys quan el seu pare va morir, els va cedir unes bobines que no s’havien obert mai i allà hi van trobar una mirada neta d’un món que ja no hi és.

I va parlar d’Antoni Varés, el pioner gironí. Un home de la República que va haver de filmar gent amb el braç enlaire però també l’explosió del tren al Pont Major l’any 1940. Quan en Martí l’hi va ensenyar a en Miquel Porter i Moix, aquest al·lucinava. L’Antoni parla amb reverència de Hans Alder, un dentista alemany que entreguerres arriba a Lloret de Mar. Va filmar la processó de Santa Cristina i també els tres nens que des de casa seva veia com anaven cada dia a mar i els acomiadava la mare. Nens d’entre 5 i 10 anys. Va fer un documental de primera recuperat gràcies a la gent de Thalassa, que van trobar dos d’aquells nens encara vius. Una història de primera. Unes imatges amb ramats de xais a la platja de Lloret. “I el paio va construir una carcassa per rodar sota l’aigua”, explica amb admiració l’Antoni.

De la conversa surten noms com Narcís Sans, fill de Medinyà. La festa major i el pas de barca de Celrà a Medinyà va ser el primer que va rodar. Després va ser el fotògraf i el cineasta per antonomàsia durant quaranta anys. L’Antoni Martí també parla amb reverència de Joaquim Puigvert, farmacèutic, fotògraf i cineasta de Vilobí, l’únic que queda, explica, dels que van començar a rodar amb 9,5 mm, abans que en Tomàs Mallol. Hi ha altres noms que mostren la mirada del viatger, com la recuperació d’un film del primer vol Berlín-Barcelona que va trobar en Xavier Roca dels EUA. Era un vol turístic i es veu l’Estartit, la Meda i Barcelona. Una joia. Com les d’un turista holandès del qual es van trobar vint llaunes en un drapaire i de la Bisbal. O el fons de l’Antoni Miralles trobat a Sant Joan de Mollet. Els grans pioners del cinema amateur.