L’èxit de Batet i Vilda

L’èxit és fugaç i passatger i tocar el cel a vegades és un infern. Batet i Vilda en són exemples clars. No hi ha recepta quan l’èxit et devora. Diria l’àvia Neus que és pels seus pecats que la cabra porta els genolls pelats. I com recordava ahir en el cas del president Aragonès i la negociació entre governs, Déu nostre senyor té una maça que pica sense fer remor! Al cap de sis setmanes de l’èxit electoral, Batet ja ha estat esborrada del mapa. Si els socialistes no haguessin tret el resultat tret a Catalunya, ja no es cantaria ni gall ni gallina de la investidura de Sánchez ni de reeditar el govern més progressista, però la victòria de Batet ja no val un borrall. L’aritmètica electoral ha convertit l’actiu de l’expresidenta del Congrés en un passiu. Ara el català a la cambra baixa és moneda de canvi i la seva actuació dels darrers anys a la presidència fa caure la cara de vergonya. Fora! Com ha d’anar fora Vilda, flamant campió del món, que no entén per què. Com no ho entenen els que el fan fora, que només en saben lloar virtuts i feina. La vida pública (o l’exposició al públic de la vida professional) té això! Però jo no els planyo. Ensumo que cauran bé, com els gats. No hi deixaran la carcanada. Ara no sabem qui ha pactat ni què ha pactat amb ells. Ni on ni quan reapareixeran. Però segur que no els veureu fent de manobres en el seu àmbit professional. La vida pública també té això. Ara llepen, però tindran torna, gratificació, porta giratòria o com n’hi vulgueu dir.