El túnel del TGV, a subhasta

Hi ha una part d’indignació i una altra de frau en el fet que hagin decidit no adjudicar les obres del túnel del TGV sota l’Eixample quan estava previst. O, més ben dit, que s’esperin per fer-ho que hagin passat les eleccions del 9 de març. Tot i que Foment manté la indefinició sobre quan es farà l’adjudicació, el cert és que ho tenen tot apunt: s’han demanat estudis, s’han tramitat tots els permisos i les administracions pertinents ho han aprovat. La voluntat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero de no irritar una part de l’electorat a poques setmanes de les eleccions se suma a un càlcul interessat de possibles aliances de futur entre el PSOE i CiU. Des de la federació nacionalista ja s’han apressat a reconèixer que una de les condicions perquè CiU doni suport a Zapatero al Congrés de Diputats serà que el traçat del TGV no s’apliqui.

No és seriós condicionar una infraestructura tan important per a Catalunya a una conjuntura com aquesta. El missatge que es dóna a l’elector és que el traçat del TGV no el decidiran ni els criteris d’idoneïtat ni els estudis dels enginyers, sinó la matemàtica parlamentària de la propera legislatura a Madrid. L’alcalde de Barcelona i la conselleria d’Obres Públiques són els únics que s’han mantingut ferms en les seves tesis. Fer el contrari hauria estat un acte de covardia i una irresponsabilitat. L’únic que s’aconsegueix amb aquesta demora en l’adjudicació de les obres és crear falses esperances en els veïns dels carrers Mallorca i Provença i en els defensors de la Sagrada Família.

Variar el traçat del túnel a aquestes altures significaria admetre que estaven disposats a tirar endavant una obra que no oferia garanties de seguretat. El temps del debat ha passat i no pot ser que ens juguem el desenvolupament urbanístic de la ciutat i la connexió del TGV amb França cada vegada que hi ha una convocatòria electoral. Als polítics els hem de demanar valentia. Si han optat pel traçat de l’Eixample, que no se n’amaguin. Que ens convencin amb raons, plànols i dictàmens tècnics. Que no juguin la carta de l’electoralisme. L’únic positiu de tot plegat és que durant els propers dos anys no hi ha eleccions a la vista. Que les administracions ho aprofitin i es posin a treballar.