Arqueologia de cada dia

A vegades faig llistes, sovint pel consol de veure en fila els objectes que crec necessitar o els encàrrecs que m’esperen, com si formar part d’una seqüència els conferís alguna lògica, una espècie d’ordre natural pel qual, d’una manera més aviat màgica, es garantís la possessió de les coses enumerades o la imminent resolució de les feines pendents. No m’han servit gairebé mai per res més que per adonar-me de la fal·libilitat dels càlculs que emprenc, fins i tot de la ingenuïtat amb què organitzo el temps que fuig i els pocs estalvis que em puc permetre. Tot s’ajorna, a les llistes que faig: l’habitació nova promesa al nen, les vacances amb la família, el llibre que mai no escriuré. Tot acaba ratllat, aixafat com un insecte. Les llistes neixen quan “els éssers humans senten la insuportable inclinació a donar un sentit a tot”, diu Enric Bou a Cartografies de la desaparició, un assaig sobre els vestigis de la vida quotidiana a través de la literatura que proporciona un retrat precís de les menudeses on ens ofeguem i ens meravellem cada dia. L’enumeració, la llista, és un dels trets distintius d’“un món que desapareix a mesura que es crea” i que té relació, per tant, amb les rutines i els afectes, amb allò conegut i amb la tendresa que poden arribar a inspirar la banalitat, la repetició i l’inacabat. Al capdavall, constata Bou, “les llistes són una excusa per no acabar res”, però també una projecció d’expectatives i un inventari d’enderrocs que pot dir tant de la vida que portem com un vell catàleg d’objectes en desús. Caldrà incorporar el llibre d’Enric Bou a la llista de lectures inajornables.