CaputxETA. Activista etarra

Escolta, etarra, ja n’estic bastant fins al capdamunt. Estic cansat de debò. Declares la treva acabada i ja hi tornem a ser. Altra vegada en ZP fent cara de Zigzag Perdut, la classe política amb els pixats al ventre i la caverna espanyola alimentant-se dels teus estirabots. Mira, n’estic una mica tip, d’aquesta dèria d’invocar les bombes quan la llengua s’encalla.

Ja em conec la història: ara els espanyols s’embarcaran en la seva guerra de brams, competiran per veure qui et toreja millor, i els plats trencats els pagarem tots aquells que apostem pel dret a decidir. Si tornes a atemptar, i la sang corre de nou, ja ens poden agafar ben confessats, perquè gent com jo, que es mareja quan veu un tall al dit petit del peu esquerre, ens convertirem d’ofici en còmplices de la violència. Començo a pensar seriosament que un dels motius més sòlids per marxar d’Espanya ets precisament tu, caputxETA. Em temo que sota el teu passamuntanyes s’hi amaga un litigi forà, que ni ens ve ni ens va, i que té més relació amb els passadissos de Madrid que amb els afanys de llibertat.

T’ho dic amb el cor a la mà: estic desitjant perdre’t de vista, i que arribi el dia en què els teus alts i baixos siguin un simple breu a la secció d’internacional. Vull ser portuguès i estudiar-te en un departament d’antropologia. I si no em deixen ser independent de tu, com a mínim que em deixin rendir-me a la poderosa temptació de declarar-me indiferent.