Ballar i fer ballar l’Ésdansa
Tant és si es tracta de netejar cadires en hores en què l’adultocràcia pressuposa que el jovent s’està emborratxant per les cantonades; de muntar escenaris, o de rostir-se al costat d’unes brases cuinant en ple agost. La llista de tasques és llarga i no sempre agraïda, però les fan de grat i amb alegria encomanadissa. Les hores que dediquen abans i durant al festival Ésdansa compensen igual que el voluntariat que algunes fan la resta de l’any a l’Esbart Marboleny: zero euros; satisfacció i creixement personal, incalculable. Més de 200 persones, aviat s’és dit, i si bé és cert que un gruix important es troba entre els 35 i els 50 anys, la mitjana ronda entre els 16 i els 20. Cal no perdre de vista que, tot i que compta amb altres col·laboracions, l’essència del Festival rau en aquestes persones que, altruistament, destinen el seu agost a fer realitat més de quatre dècades de dansa d’arrel a les Preses.
Joves, dansa, arrel(ament), tradicions, voluntariat, esforç, implicació, territori, cultura, esbart, responsabilitat, gestió, organització, valors, sentiment de pertinença i un seguit de conceptes més que esdevenen una bona sacsejada a aquest món que cada dia sembla més a prop d’anar-se’n a la deriva. És el mateix tòpic de sempre, però és que realment hi ha coses que s’han de viure per poder-les entendre. El voluntariat n’és una, i l’Ésdansa, una altra. La unió dels dos conceptes genera un efecte multiplicador que fa forta la Garrotxa i els seus voltants, establint lligams que traspassen fronteres; en són exemple les companyies internacionals, que no només venen a ballar, sinó que s’impregnen de la manera de ser i de fer de les Garrotxines, que les acullen i acompanyen durant una setmana fent-les còmplices de l’Ésdansa i, de retruc, ambaixadores de la cultura catalana.
Quina sort, la del voluntariat de l’Ésdansa, que té l’oportunitat de teixir xarxes socials que res tenen a veure amb la virtualitat, sinó que es gesten des de l’autenticitat més propera. Per no parlar de l’aprenentatge que s’emporten en competències transversals. I és que, en temps d’insatisfaccions i dades alarmants sobre la salut mental i emocional, què millor que ballar i fer ballar des de l’altruisme, al mateix temps que construeixen una societat participativa, organitzada, solidària i cohesionada?