El voraviu
Com t’estimem, Míchel!
El millor de tot no és ni el que heu fet ni haver-ho fet; és com ho heu fet
Dilluns passat, a la grada visitant del Nuevo Los Cármenes de Granada, vaig gaudir del privilegi de viure en directe com vau fer emmudir l’estadi nassarita. Tres gols en dotze minuts! Si hagués volat una mosca l’hauríem sentit. Com et sentíem, Míchel, des de la quinta forca de les graderies, esgargamellant-te per guiar els teus nois cap a l’excel·lència. Havíeu deixat muda l’afició local. Ahir a Montilivi vau fer saltar el forrellat d’un equip d’Aguirre que guanyava fora de casa per 0-1. No estem d’hòsties! Quatre gols en dinou minuts, ahir! Tots els aficionats tenen ja la captura de pantalla del primer lideratge de la història del Girona a primera divisió! La durada no importa. Fem amb haver-ho vist i amb haver xalat com hem xalat mentre ho fèieu. Ara afegiu-hi la propina que vulgueu i pugueu. Perquè el millor de tot, Míchel, no és ni el que heu fet aquest començament de lliga ni tan sols haver-ho fet. El millor és com ho heu fet. Amb una proposta gens gasiva, generosa, oberta i directa. Una vegada i una altra de cara a barraca. Amb qui et deixa espais i amb qui no te’n deixa. Tocant i tocant quan s’ha de tocar i tocar, quan marques primer i quan et marquen. T’entenem i t’acceptem quan en la roda de premsa dius que no heu fet res, que els 42 punts del primer objectiu són encara molt lluny i molt més els 53 punts del segon objectiu. Però és que això ens fa estimar-te més. No fins a la lluna, no. Fins al sol, Míchel, fins al sol!