Deliciosa Girona

Aquests dies, a qui passa pel car­rer Santa Clara, a l’altura del car­rer Hor­tes i el pont Eif­fel, segu­ra­ment no li pas­sarà des­a­per­ce­buda una cua con­si­de­ra­ble de gent espe­rant el seu torn davant d’un nou esta­bli­ment: la biqui­ne­ria Rocam­bo­lesc. El nou pro­jecte d’en Jordi Roca i la seva dona, Ale­jan­dra Rivas, que és al cos­tat de la gela­te­ria amb el mateix nom, és el pas del dolç al salat del pas­tis­ser dels ger­mans Roca. Un clàssic de l’street-food que agrada a tot­hom, una idea tan sen­zi­lla com lla­mi­nera que sem­bla que ha con­vençut tant els giro­nins com els que són de pas per la nos­tra ciu­tat.

Fa uns anys, la imatge de Girona eren les cases de l’Onyar, el Barri Vell, el call i la cate­dral. Això no ha variat, afor­tu­na­da­ment, i és un motiu de sa orgull gironí que les ico­nes que ens iden­ti­fi­quen al món esti­guin lli­ga­des al patri­moni arqui­tectònic i cul­tu­ral. Tan­ma­teix, en els dar­rers anys han cres­cut un parell d’ico­nes més per les quals la nos­tra ciu­tat ha esde­vin­gut un autèntic imant: les bici­cle­tes i la gas­tro­no­mia. En els dos àmbits, Girona s’està situ­ant com una capi­tal de referència en el con­junt del país i del sud d’Europa; natu­ral­ment, no sense ten­si­ons i pro­ble­mes. Però, sobre­tot en el cas de la gas­tro­no­mia, el seu èxit és també el resul­tat de l’aposta perquè Girona sigui una referència de patri­moni mate­rial i imma­te­rial, sem­pre rela­ci­o­nat amb la nos­tra per­so­na­li­tat i la nos­tra terra. És evi­dent que l’èxit de la fórmula d’El Celler de Can Roca ha estat una trac­tora d’interès mun­dial i alhora de mol­tes ini­ci­a­ti­ves que han anat pro­li­fe­rant al Barri Vell sense dei­xar-se colo­nit­zar per fórmu­les adot­ze­na­des i sense per­so­na­li­tat. S’ha d’agrair l’esforç de molts joves empre­ne­dors que han apos­tat per apor­tar el seu talent en la pro­posta gas­tronòmica giro­nina. I no parlo només de les pro­pos­tes més exclu­si­ves, sinó, pre­ci­sa­ment, de la gran qua­li­tat de les més acces­si­bles i popu­lars. La tendència és una mos­tra que el cor de Girona con­ti­nua bate­gant a un ritme que ha sabut com­bi­nar la tra­dició i la moder­ni­tat. Arreu de Cata­lu­nya s’hi menja molt bé, perquè el que ha pas­sat a casa nos­tra en l’àmbit de la gas­tro­no­mia és extra­or­di­nari i enve­ja­ble. A més, a Girona s’hi afe­geix l’ingre­di­ent d’un con­text únic. Deliciós.