La festa parlamentària

Dimarts de festa par­la­mentària amb con­tra­pro­gra­mació inclosa del Par­la­ment i del Congrés. El pre­si­dent Ara­gonès obrirà el debat de política gene­ral a les 10 del matí i Núñez Feijóo expo­sarà el seu pla de govern a les 12 a les Corts espa­nyo­les. Ni el Congrés ni el Par­la­ment han inten­tat can­viar dies i hores, en una clara demos­tració que ambdós volen anar per lliure. El debat de política gene­ral vol ser la festa major de la política cata­lana, amb objec­tius de futur i expli­cació de la feina feta. Enguany, l’amnis­tia com a tema de fons. Ara­gonès voldrà demos­trar que lidera les peti­ci­ons per la inves­ti­dura de Sánchez i que Junts va a remolc. Tema que pot crear polèmica de pro­ta­go­nis­mes. És el pri­mer debat de política gene­ral en què el govern actua en soli­tari i només amb el suport dels 33 dipu­tats d’ERC. No sem­bla que avui el govern ni l’opo­sició vul­guin obviar el dia a dia català: l’etern mal­de­cap de Roda­lies men­tre el ser­vei depèn de la Gene­ra­li­tat i la infra­es­truc­tura d’Adif (con­tro­lada pel govern espa­nyol) amb l’usu­ari com a per­ju­di­cat, la manca d’un pro­jecte clar i defi­nit a l’edu­cació, les reno­va­bles a mig fer, les bones inten­ci­ons per les llis­tes d’espera, la sequera per manca de pluja i la sequera d’inver­si­ons, i la revolta d’alguns ajun­ta­ments que s’han quei­xat d’haver de pagar san­ci­ons pel con­sum d’aigua, i l’aero­port del Prat amb la Gene­ra­li­tat sense aca­bar d’acla­rir el seu futur. Són temes des­ta­cats que es vota­ran aquest diven­dres en for­mat de reso­lució mal­grat que l’experiència par­la­mentària indica que el com­pli­ment és mínim. Men­tres­tant, Núñez Feijóo insis­tirà que va gua­nyar les elec­ci­ons del 23-J i que vol gover­nar amb Vox. El morbo, avui a la votació. Si hi hagués qua­tre dipu­tats trànsfu­gues, Feijóo pre­si­dent del govern s’hau­ria d’enten­dre amb Ara­gonès, que no té cap intenció d’avançar elec­ci­ons. En tota la vida política hi ha hagut trànsfu­gues. Aquesta set­mana no sem­bla que n’hi hagi d’haver. Pedro Sánchez ha tin­gut temps i poder per fer-se un PSOE seu, allu­nyat de González i un Guerra que, com Sánchez ara, adver­tia que el que es movia no sor­tia a la foto.