Opinió

De set en set

El seny i la rauxa

L’estimat Juli Saldarriaga, guitarrista dels LOL, es va referir al cantant del grup, el sovint-massa-bona-persona Santi Balmes, com “aquella peça que no encaixa enlloc”. La metàfora realça l’admirable divergència de Balmes en aquest món de cecs i recorda, amb Pizarnik, que “tal com està el món, és un privilegi no encaixar”. Esa pieza que no encaja ret tribut a un dels compositors més potents i lliures d’aquest nostre país. I del de més enllà. La novetat editorial de Principal de los Libros és una conversa de Balmes amb Escamilla fill. La portada del dissenyador Javier Jaén –amb el cor a la mà– fa d’entrada a una conversa transcrita on es descobreix com han nascut les cançons del Duc Blanc del Baix Llobregat. Una road movie musical i creativa pel microcosmos hiperactiu del psiconauta, creador de brúixola i no de mapes, transmissor d’experiències universals i de paisatges artístics neuronals en expansió. Als comandaments té un equip més nombrós que l’Enterprise, i ens parla dels clics que et van configurant la vida, del piano de la tieta Neus, del trànsit imatge-text a través del còmic, de la música com a matemàtica emocional, de la confrontació del jo i el superjò a partir del Blue Jean de Bowie, de la primera guitarra-amiga, de la recerca d’una personalitat lírica entre la tristesa i l’humor, de les paraules esperança i bellesa, del pop com a vehicle per mitificar vides ordinàries o de la importància del convenciment i l’abast de la catalanitat, entre el seny i la rauxa. Es presenta el 2 d’octubre a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37, Barcelona) a les 19 h.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.