Opinió

De reüll

Terenci

Terenci Moix. La fabu­lación infi­nita, a Fil­min, no és un docu­men­tal per­fecte. Hi fal­ten veus (sobta l’absència de la seva íntima Maruja Tor­res). I hi falta una visió més fonda de l’escrip­tor mort fa vint anys que, entro­nit­zat per les seves novel·les en cas­tellà, el millor ho va escriure en català (quan la sèrie recula a la Bar­ce­lona del fran­quisme, ni sem­bla la llen­gua que es parla avui a la capi­tal del país). Així i tot, no tinc la sen­sació d’haver per­dut el temps con­su­mint els qua­tre capítols (amb dos ja n’hi hau­ria hagut prou) del tre­ball diri­git per Marta Lallana amb guió d’Álvaro Augusto, perquè hi surt gent que va conèixer de debò Moix, com la insu­pe­ra­ble fotògrafa Colita i, en espe­cial, l’amor de la seva vida, l’actor Enric Majó, que mai abans havia abor­dat públi­ca­ment el que va repre­sen­tar per ell aque­lla relació que va durar catorze anys. L’escrip­tor es va apro­fi­tar dels seus alta­veus i con­tac­tes per pro­mo­ci­o­nar-lo i, en ser aban­do­nat per Majó, pres d’un amor pos­ses­siu que avui per sort ja no en diem amor, va moure cel i terra perquè les seves pode­ro­ses amis­tats no li dones­sin mai més feina, com fou el cas de Josep Maria Benet i Jor­net, que si encara estigués viu vol­dria morir-se després de sen­tir les con­fes­si­ons d’un Majó que trenca l’ànima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia