Rufián al ‘Congreso’

Després de qua­tre ses­si­ons de rodatge al Con­greso de Madrid amb lli­ber­tat per par­lar-hi català, basc i gallec, el vere­dicte és defi­ni­ti­va­ment con­tun­dent, encara que sàpiga greu assu­mir-ho: només poden afir­mar que fun­ci­ona bé els que no seguei­xen les ses­si­ons i els importa un rave què diuen ses senyo­ries. Si hi ha algú més enllà dels pro­fes­si­o­nals del peri­o­disme amb temps i fal·lera per empas­sar-se vuit hores de dis­cur­sos, haurà pogut com­pro­var que aquest Rufián me l’han can­viat. Rufián és l’exem­ple per­fecte per pas­sar el cotó damunt un expe­ri­ment que, en un exer­cici més de menys­preu lingüístic, en Feijóo ha qua­li­fi­cat de kara­oke cacofònic. Sí, aquest Rufián que ara parla en català me l’han can­viat, i no pas perquè s’expressi en l’idi­oma que pre­fe­reix, sinó perquè en rea­li­tat no el sen­tim amb niti­desa a ell sinó a l’anònim tra­duc­tor que hi sobreim­pri­meix la seva veu. És així en la versió que ofe­reix en directe la tele­visió pública espa­nyola. Passa el mateix amb Mertxe Aiz­pu­rua, de Bildu: en rea­li­tat no la sen­tim par­lar en l’exòtic i musi­cal euskera, enut­jo­sa­ment tre­pit­jada igual­ment per la veu que ens la fa com­pren­si­ble en cas­tellà. Si en canvi optes per entrar a la pàgina web del canal del Congrés i tries l’opció dels subtítols que s’hi ofe­reix, almenys pots sen­tir sense entre­bancs acústics la versió ori­gi­nal, però ja se sap que lle­gir i mirar alhora tam­poc és fàcil. Ja els pla­nyo, als pobres tra­duc­tors: han d’estar per­ma­nent­ment pen­dents de si l’ora­dor o l’ora­dora inclo­uen fra­ses en dife­rents idi­o­mes, i no sem­pre hi són a temps, de manera que part del mis­satge sim­ple­ment es perd. La rea­li­tat és que ens podem ben enor­gu­llir del reco­nei­xe­ment a la cam­bra baixa espa­nyola de totes les llengües ofi­ci­als, però en Rufián el dis­frutàvem millor abans que no pas ara. I al cim resulta insul­tant veure les ren­gle­res de dipu­tats del PP i de Vox que ni tan sols miren la pan­ta­lla gegant o que no es posen l’auri­cu­lar. Nosal­tres ben cofois, però la par­tida, com sem­pre, l’estant gua­nyant ells.